Subscribe: Amidaments estimatius
http://elblocdeleloi.blogspot.com/feeds/posts/default
Preview: Amidaments estimatius

Amidaments estimatius





Updated: 2018-02-19T17:32:42.795+01:00

 



Uns retaules mòbils (CL6)

2018-02-14T16:28:30.764+01:00

Un dels temes que ens trobem en diferents reformes de temples és què en fem dels espais de les capelles laterals. A les basíliques paleocristianes no hi havia aquests tipus d'espais però això va anar canviant amb la privatització dels espais a partir del gòtic i del barroc, on cada capella lateral era un món propi i formava part d'un sistema jerarquitzat que reflectia la mateixa estructura de la



Un cel obert (CL5)

2018-02-12T11:08:36.643+01:00

Anant ja a la descripció de l'actuació de reforma de l'església del Col·legi Lestonnac de Barcelona, començarem per l'element principal i generador de tot projecte litúrgic: el presbiteri i adequació de l'assemblea. L'església escolar de Lestonnac a Barcelona presenta una disposició clarament lineal, però el seu disseny, dimensions i proporcions, de tipologia església-saló, donen peu a poder



Un mosaic de Joan Martorell (CL4)

2018-02-07T05:56:20.096+01:00

Ara que ja s'ha inaugurat la reforma de l'església del Col·legi Lestonnac (notícia), podem passar ja a presentar els aspectes més interessants que s'han dut a terme. Abans de fer una descripció compositiva general vull fer esment d'una anècdota que ha esdevingut, en certa manera, l'emblema de la operació de reforma: la troballa d'un mosaic. Durant les obres de reforma, al mes d'agost de 2017,



Capsa d'interioritat (CL2)

2018-01-19T10:37:18.269+01:00

Seguint amb aquells aspectes que s'han quedat pel camí de la reforma de l'església del Col·legi Lestonnac, crec que és interessant una primera proposta que va ser desestimada i que contemplava la possibilitat d'enderrocar el cor existent per construir-hi una nova aula amb una estructura metàl·lica folrada de vidre i lames de fusta verticals. Com que no sóc molt original, ja us puc dir que la



Una Paraula que es dóna (CL1)

2018-01-17T13:08:32.652+01:00

Aviat tindrà lloc la inauguració de la reforma de la Capella del Col·legi Lestonnac de Barcelona, a la qual hi he dedicat molts esforços, i podré anar explicant el perquè de la intervenció amb tots els detalls. Mentrestant, però, deixeu-me començar per allò que no s'ha fet però que considero interessant compartir.  Un capítol interessant en el disseny d'aquesta reforma ha estat la problemàtica



Nínxol de mercat... pastoral

2018-01-03T11:16:18.262+01:00

Ja fa un temps vaig parlar aquí de les possibilitats pastorals que ofereix la implementació d'espais de cineraris o columbaris (cendres de difunts) a les esglésies. Fins ara, pràcticament no hi havia altra manera de trobar un espai de cinerari que no fos dintre del mateix recinte del cementiri, però sembla que aquesta pràctica crematòria va a l'alça, per raons econòmiques i antropològiques alhora



Cuando el Vaticano aplicó el 155 a los jesuitas

2017-10-15T12:00:02.072+02:00

entonces dirás a tu hijo: 'Nosotros éramos esclavos de Faraón en Egipto' (Dt 6,21) Escribo estas líneas sin saber aún si se practicará el artículo 155 y se suspenderá o se acabará de intervenir de forma total la Generalitat de Cataluña, pero me ha venido a la mente la siguiente reflexión que quisiera compartir con mis amigos jesuitas y toda la familia ignaciana;  todo ello motivado por la



Llocs de culte a les guies d'arquitectura moderna de BCN

2017-08-29T11:04:35.157+02:00

Sovint hi ha gent que em pregunta si hi ha esglésies modernes que valgui la pena visitar a Barcelona. Deixant a banda el cas particular de la Basílica de la Sagrada Família, la resposta és afirmativa tot i que la pregunta comporta una altra afirmació, i és que el patrimoni arquitectònic religiós modern és un gran desconegut a casa nostra. Si ens fixem en les revistes especialitzades



Arquitectura religiosa a Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme

2017-07-27T09:35:02.789+02:00

Hi ha hagut mai algun "matat" que hagi rastrejat mai els articles sobre arquitectura religiosa als  Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme (la revista del Col·legi d'Arquitectes)? No ho crec, si més no, ningú a part de la seva indexació total, així que el "matat" he estat jo i, per tal que algú altre es pugui estalviar la feina, us en passo el llistat. Abans, però, remarquem algunes primeres



Galàxia Gaudí 3: la Influència

2017-06-28T12:49:07.644+02:00

Resulta difícil poder parlar de mestres referent a una figura tan genial i fora de sèrie com Antoni Gaudí; però ningú no sorgeix del no-res, ni s'arriba a la genialitat sense un llarg i esforçat camí d'aprenentatge en el qual, tot i la solitud, apareixen companys de camí. En aquest lliurament de la Galàxia Gaudí veiem la relació i la influència que van tenir els tres arquitectes amb els quals va



Galàxia Gaudí (II). La persona

2017-06-21T14:42:32.043+02:00

La marca "Gaudí" va més enllà de la gestió de les seves obres. Són moltes les associacions, entitats culturals, socials o educatives que porten el seu nom. Algunes d'elles promouen directament la seva persona en alguna de les seves vessants, ja sigui la seva religiositat o el seu valor artístic. D'altres es centren en el seu estudi des de l'àmbit universitari, com la Càtedra Gaudí de l'Escola



Galàxia Gaudí 1: la gestió de les obres

2017-06-12T11:50:51.849+02:00

(Eloi Aran/CR) Qui no coneix una institució que porti el nom d'Antoni Gaudí? La fama universal de l'arquitecte ha generat una constel·lació infinitat d'entitats i espais vinculats a Gaudí. Val pena posar-hi orde. Hem aplegat aquestes constel·lacions en tres galàxies: les institucions vinculades a les obres de l'arquitecte, les entitats centrades en les diverses vessants de la figura, i els



35 anys després dels "Trenta-cinc anys d’arquitectura religiosa"

2017-05-22T08:26:35.575+02:00

Estic fent una recerca sobre arquitectura religiosa contemporània a Barcelona, especialment a partir dels anys seixanta cap ençà, i la revista Serra d'Or, com publicació referent cultural de casa nostra, m'ha facilitat els articles on aquest tema hi és present i són els següents: Antoni  Borràs i Feliu, "Art i Església." any 1963, agost-setembre, núms.47-48, pàg. 28 Jordi Bonet i Armengol, "



Del barracó al prefabricat de formigó

2017-05-10T16:27:47.807+02:00

"A mí me parece que la presencia fundamental en el momento inicial de la creación de un barrio  es la presencia del sacerdote en este barrio. La iglesia creo que vendrá después, es decir, el templo no les debe ser dado, sino que debe ser algo que ellos mismos contribuyan a levantar. No creo en soluciones provisionales, porque la solución provisional es un dejar la conciencia tranquila y aplazar



Què és una església?

2017-04-21T09:27:34.209+02:00

Una església és... Un tros de cel implantat a la terra Una sala de festes i celebracions Una casa d'oració Un espai assembleari on Déu convoca Un espai silent on proclamar la Paraula Una taula on oferir la pròpia vida com aliment pels altres  Una cadira per conduir la nau i la seva tripulació Una brúixola del transcendent, un dit de savi apuntant la lluna Un lloc de trobada; amb un



Com motivar la classe de reli? Taller a la XI jornada de professors de religió a Solsona

2017-04-04T10:51:44.736+02:00

El passat cap de setmana va tenir lloc la XI jornada de professors de religió de les diòcesis amb seu a Catalunya (més info aquí), on vaig col·laborar impartint un taller titulat "Com motivar la classe de reli amb alumnes amb anticossos". La veritat és que, malgrat un temps molt ajustat, les dinàmiques van anar molt bé i van ser molt profitoses. Donat que hi ha hagut gent que ho ha demanat en



Pantallaso pissarril: Nietzsche

2017-02-10T10:42:38.084+01:00

Aquests dies estic explicant els "Mestres de la sospita" a classe de reli... allà va un "pantallasso pissarril" de Nietzsche (El súperhome nietscheà, la voluntat de poder, l'home boig, l'Anticrist, etc)



T113-Taller d'arquitectura, avui a La Vanguardia

2017-02-09T10:50:13.889+01:00

Avui surt el despatx T113-Taller d'arquitectura, del qual sóc associat, a La Vanguardia. Us recomano la lectura i la visita de la nostra pàgina web.



Esglésies 24h, dels templers als hospitalaris

2017-01-27T09:53:04.134+01:00

La setmana passada vaig fer la meva primera sessió de "coaching pastoral-arquitectònic" a un grup de capellans i religiosos a la parròquia de Santa Anna (BCN). El tema era escatir quines intervencions es poden fer en els espais dels diferents temples històrics de la ciutat i quin accent pastoral poden tenir ("Sagristies obertes", noves distribucions celebratives, columbaris, noves capelles 24h,



Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cas català (6): La secularització de l'espai públic dels joves

2017-01-26T14:52:38.777+01:00

(Participació en la presentació de l'estudi. Llibreria Claret. 17 Gener 2017.) 6_ La secularització de l'espai públic dels joves. Permeteu-me una darrera incursió cinematogràfica. Aquests dies s'està projectant als cinemes la pel·lícula "Silencio", del director Martin Scorsese. Aquest document ens fa entendre com els primers cristians del japó arriben a la conclusió que, per tal de poder seguir



Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cas català (5): Analogia de les funcions de la Religió Digital amb l'espai arquitectònic

2017-01-25T17:31:10.248+01:00

(Participació en la presentació de l'estudi. Llibreria Claret. 17 Gener 2017.) 5_ Analogia de les funcions de la Religió Digital amb l'espai arquitectònic. Com arquitecte m'he trobat en casos de reforma d'espais, per exemple temples parroquials o capelles escolars, en els quals el seu programa i el tipus de relacions o activitats humanes que han d'acollir són anàlogues als usos de la Religió



Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cas català (4): Necessitat de recuperar la dimensió "sacerdotal" a la xarxa

2017-01-24T10:39:55.710+01:00

(Participació en la presentació de l'estudi. Llibreria Claret. 17 Gener 2017.) 4_ Necessitat de recuperar la dimensió "sacerdotal" a la xarxa. Un fet que ha posat de manifest l'estudi és que, sovint, la Religió Digital emprada pels joves té al darrera un cert lideratge o presència d'una persona de referència que, molt sovint en el cas del cristianisme, és un capellà. Quan l'estudi fa



Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cas català (3): Necessitat d'una ciberteologia

2017-01-23T13:03:36.059+01:00

(Participació en la presentació de l'estudi. Llibreria Claret. 17 Gener 2017.) 3_ Necessitat d'una ciberteologia. L'estudi apunta que, en consonància amb el s'anomena "cultura audiovisal", la majoria de xarxes socials emprades pels joves (Instagram  en primer lloc i desplaçant ja al Fbk) donen més importància a la imatge, i allò que mostra o suggereix, que no pas a l'explicació escrita. Per



Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cas català (2): Necessitat d'una "Immersió lingüística" en clau religiosa

2017-01-22T11:04:42.823+01:00

(Participació en la presentació de l'estudi. Llibreria Claret. 17 Gener 2017.) 2_ Necessitat d'una "Immersió lingüística" en clau religiosa. De l'estudi present també es destaca una certa "endogàmia confessional", en el sentit que es fa ús de la Religió Digital bàsicament per conèixer continguts i relacionar-se amb persones d'una determinada religió. Aquest fet, tractant-se de joves, és



Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cas català (1)

2017-01-20T19:49:14.243+01:00

(Participació en la presentació de l'estudi. Llibreria Claret. 17 Gener 2017.) Primerament vull agrair la confiança i l'oportunitat d'estar aquí col·laborant en la presentació d'aquest estudi sobre "Adolescents, joves, religions i tecnologia, el cascatalà". Com arquitecte, teòleg i educador (sóc professor de religió i dibuix tècnic a batxillerat), i també com a pare de tres criatures, m'ha