Subscribe: deliciosa martha
http://deliciosamartha.blogspot.com/feeds/posts/default
Added By: Feedage Forager Feedage Grade B rated
Language: Catalan
Tags:
amb  anys  aquest  aquesta  aquí  casa  els  ens  fer  les  molt  més  però  ser  seu  també  tot  vaig  és 
Rate this Feed
Rate this feedRate this feedRate this feedRate this feedRate this feed
Rate this feed 1 starRate this feed 2 starRate this feed 3 starRate this feed 4 starRate this feed 5 star

Comments (0)

Feed Details and Statistics Feed Statistics
Preview: deliciosa martha

Deliciosamartha





Updated: 2017-11-20T12:03:01.113+00:00

 



SALMÓ AMB VERDURETES (LES RECEPTES DELS DIMARTS)

2017-02-14T14:35:06.634+00:00

Vol ser cuinera. I avui ha après la millor manera de pelar una carxofa i el punt just de coure el salmó. No podria haver trobat una afició millor per compartir juntes. Les vacances del dimarts al migdia.





TRINXAT (RECEPTES DELS DIMARTS)

2017-02-14T14:30:38.739+00:00

He perdut el compte del temps que fa que no escric al blog. Així que començaré sense preambuls i sense donar gaires explicacions. Tot plegat es faria massa llarg. Només dir que el meu enamorament amb la cuina segueix ben viu i que he trobat una nova companya d'aventures per compartir aquesta afició: la meva filla de 8 anys.
Els dimarts al migdia són nostres. Fem classes particulars de cuina. Ningú ens molesta, estem soles, posem música i fem cada setmana un plat on aprofitem per aprendre altres coses més enllà de la recepta.
Avui la patata i la col ja estaven bullides. Hem après a pelar alls amb el pelador màgic; a rentar-nos les mans tocant l'acer del ganivet per fer fora la olor; a controlar el foc perquè els alls no es cremin. I volia posar-hi algun element extra. Després de descartar el formatge ratllat, ha optat per un ou passat per aigua. L'ha emplatat amb un aro rodó de cuina, un raig d'oli d'oliva de primera premsada en fred i un grapat de llavors de sèsam torrat i sèsam negre.





PASTISSET DE PATATA I ALGA NORI

2014-11-29T18:05:54.955+00:00



Ingredients
1 full d’alga nori
200 g de patata bullida i xafada
1 culleradeta d’oli de sèsam
1 cullerada de mirin (es pot substituir per sake o vi de Jerez i sucre) 

1 cullerada de llavors de sèsam torrades

Elaboració
Tallar l’alga nori a quadradets de 4 o 5 cm de costat. Posar-hi a sobre una cullerada de patata.
Escalfar l’oli en una paella i començar a daurar els pastissets per la part de la patata. Donar-los la volta y torrar lleument l’alga.

Posar en un plat els pastissets amb l’alga cap amunt.
Barrejar bé el mirin i la soja i amanir els pastissets. 

Decorar amb les llavors de sèsam per sobre.





CARPACCIO DE BOU

2014-11-10T23:24:34.739+00:00

Segons el llibre "Cuchara de Plata" aquesta és la recepta original del carpaccio inventada per Arrigo Capriani en el seu restaurant venecià. Tot i així permet variants en quant a l’amanit, com pot ésser afegir mostassa a la salsa o simplement amanir amb llimona, sal i pebre. També es pot decorar amb encenalls de parmesà i tòfona. Ingredients (per a 4 persones): 400 g de filet de bou (o vedella) 4 o 5 cullerades de maionesa1 cullerada de salsa worcestershire1 cullerada de suc de llimona3 cullerades de lletSalPebre blancElaboracióNeteja el filet de pells, greix i venes i filma’l. Posa’l al congelador entre 30 i 90 minuts minuts per a què agafi cos. Retira’n el film i talla’l a llesques molt fines amb un ganivet ben afilat. Elabora la salsa tot barrejant els ingredients. Rectifica de sal i pebre i de llimona si fes falta.Disposa els talls de carn en un plat ample de forma superposada i salseja.* recepta de Manel Guirado [...]



CEVICHE DE PEIX BLANC AMB LLET DE TIGRE

2014-11-10T23:25:15.757+00:00

CEVICHE DE PEIX BLANC AMB LLET DE TIGRES

Ingredients (per a 4 persones)

- 600 g de peix blanc (llobarro, orada, llenguado, turbot,...tallat a dauets de 1,5 cm
- 1 ceba lila o cubeta tallada en juliana molt finament i macerada amb aigua i gel durant 10 minuts
-  ½ ají limo ben picat
- 1 cullarada de coliandre picat
- sal i pebre
Per a la llet de tigre:
- 100 grs de peix blanc
- el suc de 8-10 llimes
- 1/2 all
- 1 cullerada de pasta d'ají groc
- 1 raig d'aigua o de caldo de peix
- 2 cullerades d'api picat

Per decorar:
- moniato o yuca

Preparació

- Prepara el suc de llima al moment per evitar que es torni agri
- Barreja'l amb la resta d'ingredients de la llet de tigre i tritura'ls
- Guarda-ho a la nevera
En el momento de servir, posa en un bol el peix i salpebra'l
- Barreja bé, i afegeix l'ají llimó i 1/3 de la ceba escorreguda
- Torna a barrejar-ho i afegeix la llet de tigre. Després ja pots posar-hi el coliandre i serveix al moment decorant amb la resta de la ceba, i el moniato o la yuca bullida








TÀRTAR DE MAGRET D'ÀNEC AMB POMA, ANOUS I SALSA TERIYAKI

2014-11-10T23:24:59.273+00:00

TARTAR DE MAGRET D’ÀNEC AMB POMA, ANOUS I SALSA TERIYAKI (4 persones)INGREDIENTS4 filets d’ànec  (uns 100grs. Per persona)1 poma reineta1 cullerada de salsa d’ostres o Teriyaki50 grs d’anous4 escalunyes o  1ceba de Figueres petitaSal, pebre Una mica de rúcula per la guarnicióEL·LABORACIÓTallem el filet d’ànec a daus molt petits, com si fos carn picada.També tallem la poma i la ceba en brunoise (dauets molt petits)Un cop tenim tots els ingredients ben tallats, barregem seguint aquest ordre: la carn picada, la poma, la ceba (o escalunyes) i les anous. Seguidament hi barregem una cullerada de salsa d’ostres i rectifiquem de sal i pebreEmplatem amb una mica de rúcula per acompanyar[...]



canvi d'adreça

2012-05-24T22:26:43.274+00:00

Hola a tothom!
Gràcies a una seguidora me n'he adonat que he abandonat el blog sense dir res a ningú.

Deliciosamartha ha passat de ser un somni que dormia al meu coixí, a ser un projecte que ja fa uns mesos que camina. I la veritat és que estic absorvida, però sobretot feliç. Guanyo la meitat que abans, però la satisfacció de treballar per un mateix i fer realitat tot allò que durant tants anys ha estat donant voltes per dins teu, et provoca una sensació difícil d'explicar.

No dono el bloc per tancat. De fet per mi és una mena de cuadern de viatge per tenir-lo de record per sempre més. El fet d'haver sigut mare i del nou projecte han fet que l'hagi descuidat una mica.

Si voleu saber en què s'ha convertit Deliciosamartha, cliqueu aquí! o seguiu el bloc aquí!

Moltes gràcies!!!



ous estrellats amb patates, blocs contra la fam

2011-11-26T12:54:43.104+00:00

Blocs contra la fam és una iniciativa nascuda al facebook per donar encara més ressó a la campanya de recollida d'aliments que està tenint lloc aquest cap de setmana.L'objectiu de la recolecta és aconseguir el màxim nombre possible de productes de primera necessitat (ous, pa, llegums, pasta, arròs, ...) per fer-los arribar als més necessitats...que malauradament cada vegada creiexen més en nombre.Paradoxalment, xoca veure que aquesta campanya coincideix amb les darreres informacions dels últims dies on, sembla ser que la majoria de menjar en bon estat que es llença. prové de les llars. És per pensar-hi.En el meu cas, el fet de tenir una nena de 3 anys a casa que comença a entendre com funciona el món, és una bona manera de fer-te pensar a tú, ja que quan em pregunta (i ho fan constanment!) alguna cosa relacionada amb la resta de nens del món i tot el que tenen i no tenen, em fa pensar a mi també. Em fa recordar i m'obliga a pensar-hi de nou.Una recepta clàssica, sencilla, amb productes bàsics i amb un nivell de dificultat baix.OUS ESTRELLATS AMB PATATESINGREDIENTS- 3/4 patates mitjanes per cap- 2 ous per persona +1 (si sou 2 persones 5 ous, si sou 3 persones 7 ous,...)- oli d'oliva per fregirEL.LABORACIÓ- Pelem les patates i les tallem en forma de mitja lluna- Amb abundant oli d'oliva (sobretot!!!) les fregim a foc mitjà. Hauríen de quedar fetes i no gaire torradetes.- Un cop les patates estan fregides, les retirem del foc amb una escumadera, i les posem a sobre de paper absorvent- Buidem l'oli de la paella (el qual podrem tornar a aprofitar per una altra ocasió)- Tornem a afegir les patates a la paella, aquesta vegada ja amb molt menys oli, i baixem el foc.- A partir d'aquí, anirem trencant els ous per afegir-los. S'ha de fer ràpid, per tal que els ous no es facin uns més que els altres- El més important d'aquest plat, és deixar els ous mig cruus. Si els fem en excés, ens quedarà una pasta resseca i massa feta.- Hi ha gent que diu que, amb un bon polsim de sal, el plat millora...[...]



mate porteño

2011-09-05T15:25:27.830+00:00

Avui al matí, després de molts anys de no fer-ho, he esmorzat amb un mate. El primer cop que el vaig tastar va ser amb la Dani (veure aquí). Ella va ser la que em va ensenyar a prendre’l (té el seu art, com el tè per els japonesos) i la que em va anar explicant què volien dir paraules com “cebar”, “pava” o “bombilla”. I només fer el primer glop he hagut de tancar els ulls i agafar-me a la taula perquè em pensava que marxava 7 anys enrere. Per circumstàncies de la vida, quan la Dani(veure aquí) va arribar a Barcelona, la vaig acollir a casa. Ella em va prometre tornar-me el favor acollint-me a casa seva, i quan vaig fer 30 anys, el meu regal va arribar amb forma de viatge a l’Argentina. Com que llavors encara no havia començat a escriure el bloc, no vaig poder fer la crònica del viatge, però avui, he volgut recuperar aquell regal per deixar-ne constància en aquesta bitàcola gastronòmica que aviat farà 5 anys que existeix. Amb la Dani ens van unir moltes coses, però una de les més importants van ser els plaers gastronòmics. Després d’aquell viatge a l’Argentina, vàrem compartir molts altres moments i viatges que podeu veure aquí, aquí i aquí.Van ser més de 20 dies de descobriments de la mà d’una de les millors ambaixadores de la gastronomia del seu país: "empanadas", "locro", "arrollados", "humita en chala", pasta, "tamales", licors, "alfajores", pans, vins argentins, gelats. A vegades no calia moure’ns de casa. Els argentins no acostumen a sortir a sopar fora amb la mateixa assiduïtat amb la que ho fem nosaltres, i per norma acostumen a dominar molt bé l’art de rebre i satisfer paladars curiosos i àvids de bona gastronomia. Cada matí, quan ens despertàvem, teníem una taula d’esmorzar tan plena de delicatessen que era impossible llevar-se sense gana. Normalment a les nits els fogons eren de la Dani. Només els que l’hagin vist cuinar entendran perquè tot el procés es convertia en un festí. Veure-la treballar ja era gaudir. Dominava a la perfecció el ball de la cuina, els seus ingredients, el seu punt exacte de cocció, els tempos, la cromàtica del plat, el balanç dels gustos i les olors. I l’ordre, la pulcritud, la neteja i l’execució perfecte de cada pas, encara que estigués fent unes senzilles torrades amb “dulce de membrillo” i formatge. Un dia la Dani em va dir que anàvem a dinar a casa de la seva amiga Eugenia. Em va explicar que l’Eugenia era un dels seus referents culinaris i que era una experta en gastronomia argentina. Una antropòloga de las gastronomia argentina. Després d’agafar uns quants trens i sortir per primer cop de la ciutat de Buenos Aires des de que havia arribat, vàrem arribar a un barri a les afores, a una casa petita i modesta amb un tros de jardí al davant. Només obrir-nos la porta ja et senties com a casa. Es van abraçar tan fort amb la Dani que em pensava que s’ofegaven una a l’altra. Portaven molts anys sense veure’s. L’Eugenia tenia tots els focs engegats i una filera d’olors, totalment desconeguts per mi, s’escapaven de la cuina per enganxar-te sense remei. La curiositat era màxima, així que no em vaig moure durant una bona estona del costat del focs, de l’Eugenia (a qui vaig abassallar a preguntes) i del locro que estava cuinant per a tots nosaltres des de ben d’hora. Òbviament no era plat únic, tot i que la consistència del guisat bé s’ho valia. A tot això ho acompanyaven un assortit de pans casolans, “empanadas”, carn i uns licors casolans que ens van ajudar a deixar-nos anar. Tot i que ens havien convidat a dinar, els argentins, igual que fan amb els “asados”, acostumen a allargar aquest dinars fins a l’hora d’anar a dormir. No hi havia rellotge, ni normes, ni límits, ni restriccions, ni desgana però si un cel estrellat que em va fer pensar q[...]



Culinary Zinema

2011-08-30T11:40:33.709+00:00

(image)
fotograma de la película

El Festival Internacional de Cinema de Berlín y el Festival de San Sebastià, conjuntament amb el Basque Culinary Center han firmat un acord de col·laboració per a la secció Culinary Zinema: Cine y Gastronomía.

Des de ja fa anys, la Berlinale ha incorporat les creacions que barregen el cinema i la gastronomia al seu festival. I essent el país Basc la regió del món que concentra a més xefs amb estrella per metre cuadrat han decidit crear en coproducció amb el Basque Culinary Center, la seva pròpia secció sobre cinema i gastronomia i treballant conjuntament amb la Berlinale.

En la propera 59ª edició del festival que tindrà lloc del proper 16 al 24 de setembre tindrà lloc també la 1ª edició del Culinary Zinema donostiarra que s’inaugurarà amb la projecció del documental MUGARITZ BSO de Felipe Ugarte y Juantxo Sardon, en estrena mundial. Set llargmetratges i un curt integren la secció. Un altre al·licient per assistir-hi es que les projeccions aniran acompanyades de sopars temàtics.

I si es complís un d’aquells somnis impossibles i pogués anar-hi...?

Més informació aquí i per veure el trailer de MUGARITZ BSO aquí (val molt la pena)




TICKETS BAR

2011-07-20T11:58:08.637+00:00

Sopar al Tickets Bar, la nova aventura del Ferran Adrià. * Préssec impregnat de sangria blanca* Olives esferificades* Carpaccio de toro pintat amb greix d'ibèric* Pescaíto frito* Mini airbag farcit de formatge manchego* Nius d'ous de guatlla 1'40'' amb migas d'almogrote* Steak tartar de tomàquet amb làmines de pa* Ostra amb consomé transparent de gaspatxo* Amanida de tomàquet "el lleig de Tudela" i Ventresca de tonyina cuita a 54º amb el seu suc* Salmó marinat amb mel trufada i iogurt* Navalles amb salsa de gingebre, pebre de caiena i aire de llimona* Entre-pernil* Mollete de papada* Ceps guisats amb vinagreta de suc de tòfona negra i pinyons* Cuixetes de conill amb mousse d'all i oli* Patates confitades amb costella de porc i pernil ibèric cuit* Ravioli líquid de formatge gadità "Payoyo" (Payoyo: formatge curat amb llard de porc ibèric)* Pastís tebi d'ametlles amb sorbet (6 minuts d'espera)* Cornet de mango amb el seu sorbet i pell de llima* Bunyols de xocolata fred calent[...]



aperitiu?

2011-07-07T16:04:25.129+00:00

(image) ja no saben què inventar-se...



Lolita Bakery

2011-04-29T11:25:21.158+00:00

(image) Lolita Bakery és un racó perdut al barri del Born perfecte per fer una parada i degustar qualsevol dels productes que tenen exposats.
Ultimament aquest tipus d'establiments s'han posat molt de moda i a la ciutat de Barcelona ja n'hi ha uns quants.

(image) La pastisseria que fan està basada en la tradició anglosaxona i americana, i potser el producte més conegut són els famosos "cupcakes" que són l'equivalent a les nostres magdalenes.
La diferència? Els ingredients són els mateixos (farina, algun tipus de greix, ous i llevadura), la diferència rau en les proporcions i la tècnica emprada.
La magdalena es bat durant més estona per incorporar més aire a la massa i aconseguir que quedin esponjoses.
Els muffins es baten menys estona i d'aquesta manera queden més compactes al haver incorporat menys aire a la massa. No acostumen a ser tan dolços. També es poden fer versions salades.
I els cupcakes, com el seu nom indica, són "pastissos en una tassa", és a dir, que la tècnica és la mateixa que fem servir per fer un pastís, però amb miniatura.

(image) De totes maneres no he triat ni un "cupcake" un "muffin" o una magdalena, sinó aquestes delicioses "cookies", les famoses galetes amb perletes de xocolata, de les que també en tenen diferents versions. Finalment m'he decidit per la típicament americana, amb xocolata, cacahuet i mantega...mmmmmm, de les millors "cookies" que he tastat mai: cruixent, melosa, dolça sense empalagar i amb un puntet salat.



dinar en blanc i negre

2011-03-29T14:31:10.662+00:00

Tinc una família gambiana. No estem emparentats per lligams de sang, però els considero part de mi. Sense ells saber-ho, he rebut unes quantes lliçons que em serveixen per anar caminant. La Jam, la matriarca, té la mateixa edat que jo i 4 fills: dos nens i dos nenes. La última en néixer, la Hawa, ho va fer el mateix any que la Dària, la meva filla. Així que mares i filles estem unides per uns quants número: 1974 i 2008. La Hawa i la Dària es van conèixer de petites, quant les dues tenien pocs mesos. I fa ben poc els hi vàrem tornar a fer una visita. Aquesta vegada la Hawa i la Dària ja eren més conscients. Abans d’anar-hi li vaig explicar a la Dària que anàvem a veure uns amics que eren negres. Mai m’ha agradat utilitzar els termes: fosc, negret, de color. Ells, quan es refereixen al meu color, em diuen blanca. I jo a ells negres. I mai em tingut cap problema. La trobada va ser màgica. La Hawa (que gairebé no parla el castellà i res de català) i la Dària es van entendre a la perfecció, amb aquest llenguatge tan especial que tenen els infants i que a mesura que ens anem fent grans anem perdent (quina llàstima!). De mica en mica la casa es va anar omplint d’aquella olor que fan les olles, l’arròs cuinat a foc lent amb moltes espècies i la lentitud alhora de fer-lo. Aquella olor que sempre em fa tornar a Gambia. Arribava l’hora de dinar. La Jam va entrar al menjador, va estendre un “hule” al terra i va dipositar-hi un sol plat per les dues nenes. Amb dues culleres que al final no es van fer servir. Primer la Dària em va mirar com dient:- Mama, menjarem a terra? I la seva pregunta següent va ser: - Mama, jo no tinc plat? Va ser una manera tan bonica d’explicar-li que aquella gent fa les coses d’una manera diferent que nosaltres! Que mengen a terra i que ho fan amb les mans, compartint un mateix plat per tothom. De tornada a casa, quan anàvem amb el cotxe, la Dària em va dir: - Mama, la Hawa es negra i jo blanca...som iguals! Espero poder tornar a viatjar a Gambia, acompanyada de la Dària i la Hawa, per poder menjar a terra i amb els dits, però sota un cel diferent. Perquè a l’Africa el cel no és el mateix. [...]



el BULLI

2011-02-26T20:26:15.269+00:00

Just uns mesos abans de que tanqui el que ha sigut el millor restaurant del món durant els últims anys i quan ja totes les esperances estaven perdudes, deliciosamartha ha pogut anar al Bulli gràcies a l'intervenció divina d'un àngel.És una mica complicat explicar què és sopar en aquest restaurant perdut al costat del mar, i a més a més, hi ha centenars de pàgines escrites al respecte. Així que us explico amb imatges una mica més del que ja deveu saber sobre l'Univers Bullinià.Coixí com un còctelFlauta de mojito i pomaAmetlla-fizz amb amarena-LYOCresta de noriPalet d'hibiscus i cacahuet / Porra de ParmesàRavioli de festucsMacaron de parmesàXip d'oli d'olivaBloody-maryTruita de camaronsLlagostí bullitGambes dues coccionsWon-ton de roses amb pernil i aigua de melóGuatlles amb escabetx de pastanagaTiramisú / Llumins de sojaCrema de caviar amb caviar d'avellana"Porra" líquida d'avellanaTarta de tòfonaPapillota d'endívia 50%Tarta de foieBlini de San Felicienne"Llangueta"Angulas al vaporCeviche de lulo i mol·luscTaco de OaxacaGaspatxo i ajo blancoTartar de tomàquetBunyol de llebreCappuccino de caçaBecada amb guanabanaRisotto de mores amb suc de caçaRavioli de llebre amb la seva bolonyesa i la seva sangMaduixes calentes amb consomé de llebreCastanyes mimètiquesGelat de pandang amb aigua de cocoTerròs de sucre al té de llimaEstanyCoca de vidreFilipinosCarpaccio de maduixesCaixaEls vinsI algunes fotos mésEl restaurant[...]



L'EST restaurant

2011-02-17T12:50:32.744+00:00

En un racó d'una plaça del barri antic de Girona hi ha un restaurant que no us podeu perdre. Em costa definir amb paraules què és l'EST restaurant.Darrere d'aquest projecte hi ha el Christian, de qui ja us vaig parlar aquí. Després de deixar enrrere el projecte de la Bòbila acaba d'estrenar l'EST. Però la obra del Christian no són només els plats que hi cuina sinó que també és l'autor de tot el restaurant. Cada detall ha sigut ideat, buscat, inventat i creat per ell i els seus amics/col·laboradors: les cadires i les taules són fetes a mida, les parets pintades i forrades amb les seves idees, el bol de la pica del lavabo...impressionant, les teles triades i cosides a mà, una barra de fusta preciosa que us permetrà degustar mentre mireu com cuinen, tota la vaixella feta i en part importada d'orient, els vins provinents de petites explotacions vinícoles que ell mateix visita i tasta, i els plats que cuina que són molt difícils d'explicar perquè no hi ha paraules.Si voleu seguir la trajectòria de l'EST desde que es va pensar fins al dia d'avui, podeu llegir-ho tot al blog del restaurant, aquí.I si voleu un tast del que hi podreu trobar, mireu aquestes fotos i no us espanteu pel preu que no fa gens de mal...no us ho perdeu, de veritat. Aperitiu: tres mil peces Amanida mediterrània: algues, pinyons, algues, garoines, gambes,... Navalles fresques amb espinacs i cansalada Sushi Cloïses amb bolets orientals, vieires...i més Rap arrebossat amb algues Rotllets de vedella amb una salsa molt especial feta amb ratafia I un postre a base de cocoL'EST restaurantPlaça Josep Pla 18GironaTel. 972.911.688[...]



la nit de Nadal al restaurant Secret

2011-01-25T13:34:20.272+00:00

Si, ja se que vaig una mica tard, però l'espera ha valgut la pena, ja ho veureu.A casa, tant la meva familia materna com paterna, son uns amants de la gastronomia. I quan arriba Nadal es produeix un cúmul de festins gastronòmics que jo ja no necessito regals de cap mena. Amb això en tinc prou. Serà per aquest motiu que m'agraden tant aquestes dates.El dia de Nadal tenim l'àpat tradicional, el de tota la vida. La meva tieta Teresa ja fa no sé quants anys que està al davant de la cuina. Una cuina molt petita d'on en surten plats molt grans. De fet, ara fa 4 anys, quan vaig estrenar aquest blog, ella el va inaugurar aquíI la nit del 24 sopem amb la familia materna. I és aquí on vaig.Tinc un cosí que no té preu. És increible. Bé, és un artista en el sentit literal de la paraula: creatiu, desendreçat, un pèl esbojarrat, buscant constanment la inspiració, inquiet, inconstant,...El regal que ens va fer la nit de Nadal va ser brillant, des del principi fins al final.Aquí teniu els plats... Micuit de foie amb torrades de brioix casolà i mermelada de ceba amb vinagre balsàmic Llagostí amb maionesa de marisc un punt picant Ou ferrat de codorniu amb escuma de patata i cruixent de pernil ibèric Sopa de galets farcits de pilota amb aire de pastanaga, cruixent de porro i el seu caldo tradicional Peus de porc desossats farcits de gambes, vieires i ceps Civet de cérvol amb paisatge de tardor (pa de trompetes de la mort, molsa de bròquil, xips de moniato, bolets, brots i mel de castanyer Tronc d'arbre de Nadal Mini-torrons, neules i "polvorones"Què? què us ha semblat? doncs sabeu el millor de tot...que vosaltres també podeu degustar aquest menú. El restaurant es diu "Secret", i com el seu nom indica, ningú sap on és. Només uns quants tenim el privilegi de conèixer el camí per arribar-hi. Hi ha una sola taula i la intimitat està garantida. Heu de fer un regal? donar una sorpresa a algú especial? voleu trobar-vos i sentir-vos com a casa? si em guardeu el secret, jo també us explicaré un "Secret"...ssssssshhhhhhh[...]



deliciosamartha, festes petites

2011-01-24T15:05:04.410+00:00

(image) Aquesta guirnalda de colors es el que fa que porti un temps molt enfeinada i que tingui el blog una mica abandonat.
Fa 2 anys vaig rebre l'impuls necessari per començar aquest projecte que portava massa temps a la llista de "coses que vull fer en aquesta vida abans de marxar".
No sé si és el millor moment o no, però, quan és el millor moment per fer les coses? suposo que ARA. Sempre ens trobem amb entrebancs, sempre trobem excuses, sempre trobem "pros" i el temps va passant més ràpid del que voldríem.
Una persona molt especial l'altre dia em va dir:
- Sílvia, millor que t'arrepenteixis del que has fet i no pas del que no has fet.

Així que espero poder-vos explicar ben aviat una miqueta més del què podreu trobar darrera d'aquesta guirnalda de colors.




felicitats Aina i Mar

2011-01-24T14:47:51.973+00:00

Amb un retard d'un mes...felicitats a l'Aina i a la Mar!!!

(image)



2 anys

2010-12-30T23:38:53.848+00:00

Avui la Dària ha fet 2 anys. Teniem marcada la data al calendari i ella tenia molt clar que seria un dia especial. Així que feia una setmana que teniem els preparatius en marxa.Triar la galeta d'aquest any era fàcil: el lleó que dóna nom a la seva classe. També ha sigut el seu debut com a ajudant de pastissera...la nota? un 10! mireu sinó... Després havíem de guarnir una mica la casa. Vàrem fer una guirnalda que ens ha servit per repassar els colors tota la setmana. I també per saber quin és el color preferit de tothom que ens ha visitat, ja que era requisit indispensable triar-ne un. Ha quedat clar que el color de la Dària és el verd, i el de la seva "germana" Emma, el groc. Aquests ja estaven triats. També hem imprès unes màscares de lleó per pintar-les i que cadascú s'emportés de record. I per últim, l'elaboració de les madalenes amb les seves xocolates de colors. La sorpresa final ha sigut un pastís amb la cara d'un lleó que ha viatjat directament desde Barcelona. Des d'un Restaurant Secret... moltes gràcies Xavi ;)Moltes gràcies a tots i totes els que heu colaborat en tota aquest roda de colors. Perquè així ha sigut avui: un dia lila, blau, vermell, taronja, verd i groc...sobretot groc. I molt especialment a aquestes 6 lleones (2 se m'han escapat de la foto) que per unes hores han fet que casa nostra fos l'indret més càlid de tots. Ens ha costat, però finalment la solució per fer dormir a la Dària ha sigut aquest bany de globus relaxant...bona nit i gràcies de nou.[...]



Galetes de Nadal

2010-11-29T14:51:05.880+00:00

Jo no sé vosaltres, però jo ja he començat a pensar en les festes de Nadal. Per molt que ens repetim que s'han convertit en unes dates massa consumistes, tots acabem fent regals. Molts anys em passa que vaig deixant les compres cap al final i acabo estressada pensant en què li pot agadar més a uns i altres i agobiada perquè no trobo res i el que trobo no s'adequa al meu pressupost.
Doncs us presento una idea original, senzilla i boníssima. Són aquestes galetes de mantega per posar a la tassa de cafè, a la copa de cava o per portar-les a sobre i anar-li fent mossegada. Aquí podeu trobar el motllo.
Es perfecte per regalar als vostres nebots/des, als companys de feina, a les mestres de l'escola dels vostres fills/es, per fer l'amic invisible, per posar com a detall a sobre del plat el dia de Nadal o Cap d'Any, per posar-les sota l'arbre el dia que arribin els Reis o per fer cagar el Tió.


(image)



la castanyada...amb retard

2010-11-22T15:03:47.150+00:00

Tothom ja es deu haver menjat els panellets i les castanyes, o sigui que faig tard publicant les galetes. Però estic molt enfeinada en un parell de projectes.

Un espero tenir-lo llest aquesta setmana.

L'altre és més gros. Fa molts anys que s'està gestant, però s'ha anat trobant entrebancs pel camí que l'han anat postergant en el temps. Espero poder explicar-vos-el en breu i que per fi les meves inquietuds emprenedores donin el seu fruit.

De moment deixo la mostra de les galetes en el meu dietari gastronòmic que està a punt de fer 4 anys.
(image) I aquí una petita mostra (i una petita pista) del que m'ha tingut tant enfeinada aquest últim mes




galeta spiderman

2010-09-16T15:51:47.731+00:00

(image)
La meva germana Marta és l'autora d'aquests "spiderman" que va fer per la festa d'aniversari de l'Eric. No tenim cap foto de la cara que va fer...però va al·lucinar!!!

En Biel també volia els seus "spidermans" però no van arribar a volar. L'any vinent Biel tindras una nova sorpresa. Paraula de deliciosamartha ;)



galeta oxydum

2010-09-16T15:45:32.214+00:00

(image)
(image)
El repte aquesta vegada era força complicat. No tant per la forma de la galeta, sinó per poder imitar l'òxid de la roda.
L'Ari i la Mireia han obert un taller a Mataró on exposen les seves petites obres d'art. Podeu donar un cop d'ull a tot allò que fan al seu blog aquí
I el regal de l'Eva per donar-los sort van ser les galetes amb la reproducció del seu logo.
Molta sort noies ;)




samarretes pintades

2010-07-21T11:28:18.125+00:00

(image) Hi ha poques entrades al blog que no tinguin a veure amb el menjar, però hi ha vegades que ens alimentem d'altres substàncies. I aquesta iniciativa és una d'elles.

Quan tens fills el teu cercle d'amistat s'obre a una nova dimensió. Aquells temes que abans no sabies ni que existien o que fins i tot t'avorrien, formen part ara de la nostra vida quotidiana.

I la Maria és una d'aquestes mares que m'he trobat pel camí. Té un petit preciós, en Pol, amb el que tinc el gust i el plaer de compartir moltes tardes. La Maria va començar a pintar samarretes pel seu fill i, més tard, les comandes li van començar a arribar. Així que ja hi ha una colla de nens i nenes de Badalona que porten les samarretes que ella pinta a casa, quan la resta de les seves activitats i obligacions diàries li deixen un petit respir. Diu que la relaxa.

Així que si voleu seguir deixant que la Maria es relaxi, podeu demanar informació sobre les seves samarretes aquí mateix.

Molta sort!