Subscribe: L'aventura del pingüí
http://laventuradelpingui.blogspot.com/feeds/posts/default
Added By: Feedage Forager Feedage Grade A rated
Language: Catalan
Tags:
amb  dels  els  les  lliure  molt  màquina  més  però  programari lliure  programari  sobre  ubuntu  usuari  vaig  és 
Rate this Feed
Rate this feedRate this feedRate this feedRate this feedRate this feed
Rate this feed 1 starRate this feed 2 starRate this feed 3 starRate this feed 4 starRate this feed 5 star

Comments (0)

Feed Details and Statistics Feed Statistics
Preview: L'aventura del pingüí

L'aventura del pingüí



Ah, sí, en aquest bloc parlem de programari lliure i, fonamentalment, de GNU/Linux; però no espereu trobar ací gaires solucions magistrals: no sóc més que un modest padawan que tracta de deixar un testimoni del seu procés d'aprenentatge.



Updated: 2014-10-05T07:41:55.013+02:00

 



Una nou principi... una altra vegada

2010-07-09T22:51:21.313+02:00

Amigues, amics, torno a fer mudança. Aquesta volta, ho ajunto tot (tots els blocs) en un de sol que vaig emprar fa temps: us espero a l'Anotacions al marge que havia obert al WordPress.

(image)


Powered by ScribeFire.




GoldenDict, gestor de diccionaris en xarxa

2010-06-28T19:36:37.792+02:00

Si feu sovint consultes pels diccionaris de la xarxa, i, sobretot, si us cal comparar el que diuen diversos diccionaris, us pot anar molt bé GoldenDict, un gestor de diccionaris molt més configurable que el que porta Ubuntu (o Gnome) per omissió, Diccionari. Es troba als repositoris, de manera que el podeu instal·lar amb un senzill $ sudo aptitude install goldendict. Una volta instal·lat, en trobareu el llançador tant a Oficina com a Educació.

Una volta l'executeu, us mostra, a la columna de l'esquerra, un quadre per introduir-hi el mot a cercar i, a sota, la llista de mots similars que troba als diccionaris en ús. A la dreta, us mostra la plana corresponent a l'entrada en el diccionari seleccionat (i, a sota, les entrades de la resta de diccionaris actius). La visualització és la mateixa que us proporcionarà un navegador.

Si premeu F3, s'obre la finestra de configuració. Podeu afegir noves consultes a la Wikipedia i al Wiktionari si aneu a la pestanya Wikipedia; és molt senzill afegir les de les llengües que us calgui.
Si, en canvi, us interessa afegir consultes a altres diccionaris (com el del DIEC, per exemple), aneu a la pestanya Websites i afegiu les línies que us calgui; no és difícil: feu una recerca qualsevol (en un navegador) a la pàgina del diccionari en qüestió i copieu la línia de l'adreça web, tot substituint-hi el mot cercat per la variable %GDWORD% (o per %GD1251% o %GDISO1%, en funció de la codificació del lloc web), i afegiu-la a la llista de diccionaris.

A més, si feu clic sobre la pestanya Groups, podreu organitzar els vostres diccionaris per llengües o per qualsevol altre criteri, cosa molt pràctica.

Us deixo les línies que cal emprar per a alguns diccionaris, agrupades per llengües:

Català:
  • http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=%GD1251

Castellà:
  • http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?TIPO_HTML=2&TIPO_BUS=3&LEMA=%GDWORD

Francès:
  • http://www.le-dictionnaire.com/definition.php?mot=%GDWORD
  • http://www.linternaute.com/dictionnaire/fr/definition/%GDWORD
  • http://dictionnaire.tv5.org/dictionnaires.asp?Action=1&mot=%GDWORD
  • http://www.crisco.unicaen.fr/cgi-bin/trouvebis2?requete=%GDWORD
  • http://www.cnrtl.fr/lexicographie/%GDWORD

L'he descobert gràcies a SliceOfLinux.





(image)


Powered by ScribeFire.




Dia de l'orgull friqui

2010-05-25T07:42:39.995+02:00

I, finalment, l'opció del dia és...

(image)

Indesxifrable per als no iniciats, com és de rigor.


(image)


Powered by ScribeFire.




Ressaca lúcida (ai...)

2010-05-24T19:28:02.755+02:00

El defecte més gran de les festes ubuntaires és que, inevitablement, s'han d'acabar un dia o un altre. En aquesta ocasió, des de la tarda del divendres fins la del diumenge, ens hem pogut reunir, anar de tapes i de copes, compartir uns quants àpats (sembla que els companys han quedat contents amb el nivell gastronòmic)... Ah! I encara ens ha sobrat temps per parlar de programari lliure, aplicacions, seguretat, viquipèdia, traduccions... fins i tot hem fet una sessió de taichí sota la direcció del company Rafael Carreras!

(image)

I demà... Dia de l'orgull friqui!

Com penseu celebrar-lo?


(image)


Powered by ScribeFire.




La retallada de les pensions i el programari lliure

2010-05-18T14:38:56.525+02:00

Diu el senyor Rodríguez de Ibarra, expresident de la Junta d'Extremadura, que si l'administració pública utilitzés programari lliure, estalviaria cada any (en llicències per l'ús del programari privat) una quantitat que s'aproxima a la que el govern de Zapatero espera estalviar amb la retallada de les pensions (uns 1.500 milions d'euros). A més a més, cal afegir que, amb programari lliure, la vida útil dels ordinadors s'allarga entre un 50 i un 100%, cosa que també permet estalviar en dotacions de maquinari.Rodríguez de Ibarra coneix bé el tema perquè va impulsar, durant el seu govern, la "lliberalització" del programari de l'administració extremenya mitjançant la creació de la distribució LinEx (basada en Debian), projecte pioner a l'estat espanyol i exemple a nivell mundial. Avui en dia, aquesta distribució es fa servir a l'administració pública extremenya i, molt especialment, als centres educatius. Cal destacar que, gràcies als diners estalviats amb aquest pla, els centres educatius públics d'Extremadura són els millors dotats del món, amb una ràtio de dos ordinadors per alumne; ço és, en l'aula ordinària hi ha un ordinador per cada dos alumnes,i les noves tecnologies estan integrades en totes les matèries.Al costat dels altres avantatges del programari lliure (que el seu "inventor", Richard M. Stallman, explica extensament al recull d'articles Programari lliure, societat lliure), en aquests moments de profunda crisi, destaca el de l'estalvi. Veurem si el senyor Zapatero escolta el seu company de partit i si la resta de les administracions públiques en prenen exemple.Més informació sobre el programari lliure i els seus avantatges (i sobre GNU/Linux):Definició de programari lliure, per Richard M. Stallman;El programari lliure i les llengües minoritzades, de Jordi Mas i Hernández;Programari lliure: tècnicament viable, econòmicament sostenible i socialment just, de Jordi Mas i Hernández;Manifest sobre l’ús del programari lliure a l’administració pública, de SoftCatalà;Avantatges de l'ús del programari lliure, d'Oriol López Llauradó;El programari lliure a l'educació, de Xavier Amatriain, Universitat Pompeu Fabra;Avantatges / Inconvenients del programari lliure, de Manel Vallespí;Avantatges i desavantatges del software lliure front altres tipus de software, de Miquel Calduch Nos;Per què és millor Linux, d'Emmanuel Cornet, traducció de Vicent Cubells.Powered by ScribeFire.[...]



Lubuntu Lucid Linx Beta 3

2010-04-25T15:15:20.679+02:00

Un parell de dies després de la sortida de les RC de la família Ubuntu, la distribució lleugera, aspirant a l'oficialització, va treure la Beta 3. Sembla que el responsable del projecte, Julien Lavergne, no s'ha acabat de decidir sobre la nomenclatura més adequada a l'estabilitat d'aquest versió i ha optat, finalment, per no denominar-la RC.

Afortunadament, sembla que sí que hi haurà una versió estable final, no molt més tard que les corresponents estables de les versions oficials.

Crida l'atenció que la Beta 3 supera les 500 MB, mentre que les anteriors no arribaven a 400 MB; tanmateix, a nivell d'aplicacions presents, no s'hi observen canvis de cap mena.



(image)


Powered by ScribeFire.




Lucid Linx Release Candidate: ja estan aquí!

2010-04-23T10:24:44.290+02:00

Doncs, això, seguint escrupolosament el calendari, ja tenim aquí la RC de la Lucid Linx, la versió 10.04 LTS de la família Ubuntu. Podeu descarregar-les des de:
Jo, però, m'he decantat finalment per Lubuntu; el petit problema és que no n'hi haurà versió oficial i, per tant, no sé si arribaran a traure'n una RC o si es quedarà, com va passar en l'edició anterior, en la Beta 2. Total, que no sé si instal·lar-me aquesta darrera o si serà millor agafar un sistema base a partir d'una Alternate i, després, afegir-hi el paquet lubuntu-desktop. Quin dilema.



Powered by ScribeFire.



(image)



Arriba Ubuntu 10.4 Beta 2

2010-04-08T22:22:44.420+02:00

Vinga, va, per una volta m'uneixo a l'ona de blocs que anuncien l'arribada de la segona beta de la nova versió d'Ubuntu (els fils RSS treuen fum).

Després d'un mena de sortida en fals, com a les curses d'atletisme o de natació, ja podem descarregar la beta 2 d'Ubuntu (Alternate, Desktop, Netbook i Server) i de Kubuntu (Alternate, Desktop i Netbook).
(image) Sembla que la de Xubuntu està al caure, perquè ja hi ha el directori, però continua buit (a les 22.02 del dijous, 8 d'abril). A ca Lubuntu, de moment no hi ha novetats: només hi trobareu la primera beta.

Bona sort amb les provatures.

Reeditat a les 22.25: Ja està disponible la Xubuntu (Alternate i Desktop).




(image)


Powered by ScribeFire.




MultiBoot, una alternativa senzilla al MultiLiveUSB

2010-04-07T19:10:01.108+02:00

Els que heu seguit la meva aventura amb el MultiLiveUSB sabeu que no és un procés ni senzill ni ràpid. Per això us alegrarà saber que hi ha altres possibilitats, com ara el que he trobat a Ubuntizando el planeta, un bloc que segueixo de fa temps. Es tracta d'utilitzar una eina anomenanda MultiBoot que ens permetrà copiar les iso Live a una unitat USB i s'encarregarà de crear-hi el sistema de multiarrencada.
Crec que exigeix tenir instal·lat Grub2, i destaca perquè no cal particionar la unitat ni definir a mà el menú del SuperGrubDisk del procés que jo utilitzo. Molt més fàcil, doncs.
No ho he provat encara, però com que no sé com de mogut tindré el cap de setmana, per si a algú li ve de gust anar provant i disposa de més temps lliure que jo, aquí us en deixo l'enllaç.


(image)


Powered by ScribeFire.




Un llibre de Red Hat Linux a Blood Work, de Clint Eastwood

2010-04-04T23:13:23.058+02:00

Capturo una escena de Blood Work, de Clint Eastwood (estan fent-la ara mateix a la 1), i em sorprèn veure un llibre sobre Red Hat Linux en una de les escenes: Terry McCaleb (Eastwood) entrevista un dels testimonis (interpretat per Rick Hoffman, crec) a la oficina on treballa (sembla una mena de comptable davant d'un ordinador connectat a dos monitors plans) i, en una prestatgeria que hi ha al darrere, a la dreta del tot, es veu clarament un llibre ben gruixut sobre Red Hat Linux. No m'ha donat temps a mirar què es veia a les pantalles de l'ordinador, no em sorprendria que fos un KDE.

Coses del zapping.


(image)


Powered by ScribeFire.




MultiLiveUSB amb les principals distros *buntu

2010-03-22T21:23:08.742+01:00

Durant el cap de setmana, mentre em descarregava les primeres beta de Lucid Linx, s'ha publicat, també, la versió 4.9 de la Parted Magic, una de les distribucions auxiliars més lleugeres (al voltant de 80 MB) de l'actualitat. Com que encara arrenca amb GRUB Legacy, decideixo incloure-la en la nova versió del MultiLiveUSB i combinar-la (o, per ser més exactes, "combinar-l'hi") el SuperGrubDisk 0.9799, que és el que adrian15 de SuperGrubDisk va deixar preparat per poder arrancar particions lògiques d'una unitat USB.Si voleu preparar-vos una unitat USB de 4 GB de múltiple inici que inclogui el Parted Magic, el quatre sabor bàsics d'Ubuntu més una versió Alternate, podeu intentar seguir les següents instruccions.1 - Descarreguem les distribucions a emprar:SuperGrubDisk 0.9799 (cerqueu "super_grub_disk_catala_usb_0.9799.tar.gz")Parted Magick 4.9 (cerqueu "pmagic-usb-4.9.zip")Ubuntu 10.4 Lucid Linx beta 1Kubuntu 10.4 Lucid Linx beta 1Xubuntu 10.4 Lucid Linx beta 1Lubuntu 10.4 Lucid Linx beta 1 (cerqueu "Torrent" o "Download)2 - Particionem la unitat USB (amb GParted o amb l'eina que més ens agradi) de la següent manera:/dev/sdb1 amb 100 MiB per a SGD sobre Parted Magic/dev/sdb2 amb 705 MiB per a Alternate Xubuntu/dev/sdb3 amb 705 MiB per a Ubuntu/dev/sdb5 amb 705 MiB per a Kubuntu/dev/sdb6 amb 705 MiB per a Xubuntu/dev/sdb7 amb 500 MiB per a Lubuntu/dev/sdb8 amb 450 MiB per al magatzemHem considerat que l'USB es troba a /dev/sdb: adapteu-ho al vostre cas, si cal. És pràctic anomenar les particions en funció de quina distribució van a contenir. Totes les particions han de ser de tipus fat32 (o fat16).Fins que no en surtin les versions definitives, no instal·laré la versió Alternate, però ja li reservo una partició. Per cert, recordeu que les versions Alternate s'han d'instal·lar sempre sobre una partició primària, mai sobre una partició lògica (no funcionarà l'instal·lador).3 - Amb USB Startup Disk Creator, instal·lem les *buntu a les particions corresponents.És un procés senzill, totalment gràfic: crec que no cal explicar-hi res, oi?4 - Descomprimim Parted Magic en el disc dur.Això crearà un directori anomenat pmagic-usb-4.9, que contindrà els directoris boot i pmagic.5 - Descomprimim SuperGrubDisk en el disc dur.Això crearà el directori boot.6 - Copiem la carpeta "boot" del SuperGrubDisk sobre la mateixa carpeta de Parted Magic.Això sobreescriurà la major part de l'estructura del boot original del Parted Magic (haurem d'acceptar quan el sistema ens hi demani confirmació).7 - Modifiquem el menu.lst del SGD (ja sobreescrit sobre el del Parted Magic).Editem el fitxer menu.lst que es troba al directori boot del Parted Magic i, a continuació de la líniacolor white/brown yellow/cyani abans de la línia#title Inicio normal / Normal Bootafegim les següents:## Menús de les Live instal·lades: adapteu-lo, si cal, després## de cada instal·lació.title PartedMagic 0.4.9rootnoverify ($(grub_drive),0)chainloader +1title Xubuntu 10.4 Alternate - Beta 1rootnoverify ($(grub_drive),1)chainloader +1title Ubuntu 10.4 Live Desktop - Beta 1rootnoverify ($(grub_drive),2)chainloader +1title Kubuntu 10.4 Live Desktop - Beta 1rootnoverify ($(grub_drive),4)chainloader +1title Xubuntu 10.4 Live Desktop - Beta 1rootnoverify ($(grub_drive),5)chainloader +1title Lubuntu 10.4 Live Desktop - Beta 1rootnoverify ($(grub_drive),6)chainloader +1title PARTICIÓ DISPONIBLE: MAGATZEMrootnoverify ($(grub_drive),7)chainloader +1I guardem aquesta nova versió al mateix lloc.8 - Copiem el directoris boot i pmagic a la primera partició de l'USB.Des del directori on hem descomprimit pmagic-usb-4.9, copiem els directoris boot i pmagic a la primera partició de l'USB. Després d'aquesta operació, encara ens faltarà instal·lar-hi el gestor d'inici sy[...]



Firefox per a netbooks

2010-02-13T17:41:16.143+01:00

Fausto, de Seamos realistas..., ha publicat un post on comenta una sèrie de complements del Firefox que ajuden a aprofitar la pantalla millor, cosa especialment interessant en els netbooks. La idea seria deixar la presentació a pantalla completa (F11) com a recurs final.Com que el tema m'interessa, els provo, els il·lustro i els comento, tractant de mostrar-ne els efectes individuals.App TabAmaga el text que apareix a les pestanyes i les redueix a la icona de la pàgina (favicon). Però cal triar aquesta opció pestanya per pestanya, no he trobat la manera que ho faci per totes de cop o de manera automàtica.Bookmarks Toolbar ButtonEns permet afegir una icona a la barra de navegació (clic secundari sobre la barra de navegació / Personalitzar), amb la qual podrem amagar o mostrar la barra de navegació; també ho podem fer amb Visualitza / Barres d'eines / Barra de les adreces d'interés, però ho reduïm a un únic clic.Fixeu-vos en l'espai ocupat per la barra d'adreces.La barra d'adreces està amagada; observeula icona de l'esquerra (el llibre amb l'estrella):és la que ens permet recuperar-la i tornar-la a ocultar.Compact Menu 2Substitueix la barra de menús per una icona a la barra de navegació; l'inconvenient és que ens caldrà un clic més per accedir a qualsevol submenú.La barra de menús ha estat substituïda per la icona a l'esquerra del tot.Hide Title Caption PlusElimina el marc de la finestra; sobretot, l'estalvi es produeix per la desaparició del títol de la finestra. Observeu que els botons de minimitzar, restaurar i tancar s'han traslladat a la dreta de la barra de navegació.OmnibarIntegra el quadre dels motors de cerca amb el quadre d'adreces; si introduïm paraules, actuaran el motors; si introduïm una adreça, obtindrem la pàgina requerida. Per canviar el motor actiu, caldrà fer clic sobre la icona que el mostra a la banda dreta. L'avantatge principal és que podem llegir una part més llarga de l'adreça que estem visitant.    [omnibar.png]Smart Stop-ReloadEn funció de si la pàgina actual està en procés de càrrega o si el procés ja s'ha completat, veurem una única icona en la barra de navegació: Stop o Reload; així, estalviem l'espai corresponent a una icona.Aquí tenim encara els dos botons, dels quals només u pot estar actiu.... i aquí en tenim només u, el que es troba actiu.Strata StripeI, per acabar, una opció senzilla: emprar un tema amb icones més petites.El resultat final recorda bastant el Chromium, tot i que no és tan lleuger.Powered by ScribeFire.[...]



Richard M. Stallman visita València

2010-02-10T18:15:35.037+01:00

La setmana passada, Richard M. Stallman, pare del concepte de "programari lliure", va passar per València, on va oferir dues xerrades. La primera va tenir lloc el dimecres, 3, al Centre de Cultura Contemporània Octubre, un dels referents culturals de la ciutat del Túria; la segona, el dijous, 4, organitzada per Vicent Cubells, es va dur a terme a la Universitat Politècnica de València.La primera va versar sobre la cultura lliure i els drets d'autor i consistia en una mà a mà amb Jorge Cortell, un dels pioners, o dels rebels, en aquest àmbit, conegut per haver patit (presumptament: cal dir "presumptament" per evitar possibles acusacions) la persecució de diverses associacions partidàries radicals dels drets d'autor, per haver defensat la legalitat de les descàrregues P2P. Més d'un centenar de persones ens vam sorprendre en veure que les posicions de Jorge Cortell, en aquest àmbit, són més extremes que les de RMS: mentre que Stallman proposava la reducció dels drets d'autor a només 10 des de la publicació d'una obra literària, Cortell defenia l'absoluta desaparició d'aquests drets; RMS només defensa aquest extrem per a les obres tècniques, els manuals didàctics i, en general, les obres que impliquen la difusió de coneixements teòrics i pràctics.L'endemà, dijous, RMS, que havia d'haver parlat a la sala d'actes de l'Escola Superior d'Enginyeria Informàtica, ho va haver de fer a una altra sala: el públic congregat superava de bon tros l'aforament de la sala i, al final, al voltant de quatre-centes persones el vam escoltar parlar.Stallman, que es va expressar en castellà més que acceptable, es va mostrar tranquil i relaxat, seguint un esquema que deu de resultar més que familiar a qui li ha escoltat en altres intervencions o a qui ha llegit el seu recull d'assajos Programari lliure per a una societat lliure:definició de programari lliure i repàs de les quatre llibertats, insistint en els efectes de cadascuna sobre les llibertats de l'usuari, així com en llurs efectes sobre la societat;orígens del projecte GNU com un efecte natural de les quatre llibertats: RMS sabia que no podia construir tot sol un sistema operatiu complet, de manera que va involucrar-hi altres programadors en el projecte, cosa que va portar, també, al naixement de la FSF; no hi podien faltar referències i explicacions sobre els primers "cismes" del moviment, com ara l'aparició del concepte codi obert (open source) (terme que RMS es nega sistemàticament a utilitzar) o la moda d'anomenar Linux al sistema GNU/Linux;conseqüències de l'ús del programari privatiu amb codi secret; aquí va parlar de les utilitats ocultes de diversos programes, i no hi van mancar referències a les portes del darrere que Microsoft inclou en els sistemes Windows perquè la policia pugui esbrinar què fem amb els nostres ordinadors, ni a la famosa i significativa "desaparició" de totes les còpies legals de 1984 dels aparells Kindle de fa pocs mesos;finalment, va tocar el torn del programari lliure a l'educació, i RMS va insistir en els valors ètics que aporta ("compartir és bo", va repetir), docents (la possibilitat d'aprendre a programar estudiant directament el codi font de programes reals), destacant que els econòmics, tot i ser molt importants en un sistema educatiu que no disposa de tans recursos com seria desitjable, no són els principals.Al llarg del seu discurs, Stallman va destacar una vegada i una altra que la base del programari lliure no és tecnològica, sinó ideològica, amb implicacions ètiques, socials i polítiques (crec que no va esmentar directament les implicacions econòmiques, però opino que estan implícites en totes les altres). Els valors tecnològics, la capacitat d'evolucionar molt m[...]



Clibuntu, ajustaments inicials (I): eines generals

2010-01-31T22:46:13.259+01:00

Quan instal·lem un nou sistema, ens calen unes eines mínimes per treballar-hi amb comoditat: eines generals, eines per treballar amb els paquets i eines per activar la connexió via wifi. Començarem pel principi, per les eines generals.Ens cal un editor de text en condicions (Vim), un navegador web que admeti UTF-8 (Elinks) i, molt important, un multiplexor per poder tenir diverses consoles obertes a l'hora i tants programes executant-s'hi com ens puguin fer falta (GNU Screen). Pel que fa a l'editor i al navegador, hi hauria altres opcions; però em penso no hi ha cap competidor digne per a Screen.Executem:$ sudo apt-get install vim elinks screen Observem que Screen ha fet que s'hi instal·lés Byobu, que en facilita la configuració, proporciona un barra inferior amb informacions variades, etc.VimExplicar com funciona Vim no és cosa que es pugui fer en un post: és un dels programes amb més opcions que he trobat fins ara. Per sort, en instal·lar-lo, s'intal·la també vimtutor, tot un curset d'introducció a Vim (en català) que, a través d'unes senzilles explicacions i d'unes pràctiques breus, però escalonades, ens permetrà d'utilitzar-lo a nivell de supervivència en molt poques sessions.Sí, ja ho sé: ara estareu pensant que cap dels editors que heu emprat fins ara us ha exigit de fer pràctiques per poder utilitzar-lo a un nivell bàsic. Bé, sí, i per treure'm el carnet de conduir, amb deu pràctiques de 45 minuts va ser suficient: però, amb això hagués pogut conduir un Fórmula 1? Doncs, no, de cap manera. Molt bé, dons us presento el Fórmula 1 dels editors de text: Vim.Per a qui vulgui aprendre a usar-lo, un possible itinerari (bastant complet, per qui en tingui temps i ganes) inclouria:vimtutor: la guia d'aprenentatge que obtindreu en instal·lar Vim; mostra com arribar a un nivell de supervivència, imprescindible en Vim. Només heu d'executar "vimtutor" en una consola, llegir i seguir les instruccions."Vim. Pequeño pero matón". Er Escribano. A OCCAM's Razor, núm. 3, pàgs 7-13. Presenta, en només set pàgines, algunes de les característiques avançades de Vim més interessants.Manual de Vim, de Santiago Romero. Trenta-cinc pàgines que expliquen amb més detall tot el que mostren els documents anteriors. A la part inferior de la pàgina web hi ha un botó que us permetrà exportar el manual a format odt.Vim: Referencia rápida, de Joaquín Ataz López. Amb el títol, l'autor demostra un cert sentit de l'humor, ja que la tal referència ràpida té 116 pàgines. El nivell bàsic queda enrere i hom va entrat en el nivell mitjà.Ajuda de Vim (Vim help). Mentre estem executant Vim, podem accedir a la seva guia oficial (en anglès, d'unes 400 pàgines) si, en mode comandament, teclegem ":help". També podem anar directament al tema que ens interessa escrivint ":help tema". Descriu totes les característiques implementades en Vim. El podeu consultar des de l'enllaç si no el teniu instal·lat.ElinksAcostumats com estem a navegar entre pàgines plenes d'imatges, de vídeos, de gifs animats, molts ignorem que la definició inicial d'HTML estava pensada per a documents de text, només de text, i que els primers navegadors es limitaven a presentar lletres blanques sobre una pantalla negra. Amb Elinks (i amb altres: Linx, Links, w3m...) podem recuperar aquell estat inicial.Avantatges? Molts! No veureu ni un sol anunci, res de publicitat dissenyada per distreure la vostra atenció. I, com que no descarregareu bytes i bytes d'imatges inútils, les pàgines apareixeran amb major velocitat. En particular, Elinks destaca perquè accepta sense problemes pàgines en UTF-8, dibuixa bé marcs i taules, i permet interactuar bé amb moltes pàgines: deixa[...]



Instal·lant Clibuntu sobre una targeta SDHD

2010-01-30T20:19:12.514+01:00


Després d'aconseguir una targeta SDHD de 4 GB, classe 6, em va faltar temps per instal·lar-hi Clibuntu; sempre sobre Pneumàtix, el Latitude 2100.

El procés no va tenir gaires detalls emocionants: des d'una Xubuntu 9.10 Alternate, convenientment instal·lada sobre un llapis USB, immediatament després de triar la llengua a emprar, vaig prémer F4 i vaig accedir al menú que ofereix l'opció d'instal·lar un sistema en línia d'ordres:

(image)


A partir d'aquí, la instal·lació va continuar normalment (recordeu, si ho heu oblidat, que les Alternate presenten una interfície en mode Ncurses: no és tan atractiu com en les Desktop, però em sembla que és una mica més ràpid).

En arribar al pas de les particions, el programa em va recordar que estava instal·lant des de la unitat /dev/sdb, i que, sobre aquesta, no podria modificar particions: es referia a l'USB on estava l'Alternate.

Vaig formatar a ext4 la targeta (/dev/sdc1, en aquell moment) i vaig indicar que la partició /dev/sda2 (el /home en la instal·lació "fixa" de Pneumàtix) s'havia de muntar, també aquí, en el /home, però sense formatar-la, és clar. Faria servir com a swap la partició /dev/sda3, que ja té aquesta missió normalment. I la instal·lació va continuar de forma rutinària.

En quinze minuts va acabar tot i vaig poder entrar al nou sistema, acabat d'instal·lar.

(image)


Vaig actualitzar amb un

$ sudo apt-get update && sudo apt-get upgrade


i ho vaig deixar aquí.







(image)


Powered by ScribeFire.




Clibuntu 9.10

2010-01-24T09:27:12.887+01:00

A veure, per on començo: pel final o pel principi? Doncs, pel final.

Disculpeu si aquesta entrada d'avui és especialment caòtica, tant pel que fa al contingut com pel que fa a la forma. El cas és que estic intentant (no sé si ho aconseguiré, és la primera volta en la vida que faig això) editar i publicar aquest post des d'Elinks, el meu navegador de text preferit. Que per què faig una cosa tant rara?

Bé, doncs, resulta que, anit, mentre intentava instal·lar la Kubuntu 9.10 Netbook Remix al Pneumàtix, donant per acabada l'experiència amb la Ubuntu Moblin Remix, vaig observar que el procés anava a pedals: arribar al punt on s'ha de particionar el disc dur em va costar 35 minuts. Escamat, vaig aturar tallar-ho tot i vaig tornar a crear l'USB instal·lador; vaig recomençar, però tornàvem a estar igual: lentííííííssim!

Vaig canviar d'estratègia i vaig preparar un altre USB, aquesta vegada amb una Xubuntu Alternate, vaig triar, amb F4, l'opció "Instal·lar un sistema base", vaig realitzar tot el procés en 15 minuts, vaig reiniciar, vaig actualitzar, vaig afegir alguns paquets imprescindibles (screen, vim, elinks, htop, gpm, txt2tags), i ho vaig donar per bo. Fa una estona m'he fet una còpia de seguretat de la partició arrel (amb tar: partimage sembla que no reconeix les particions ext4) per si necessito tornar enrere i m'he permès un descans.

I, fa una estona, mentre visitava un bloc que vaig descobrir ahir (Seamos realistas) i que té una secció setmanal dedicada a programes en línea d'ordres (Ncurses), m'he preguntat si podria emprar Elinks per publicar un post des de la interfície de Blogger. Recordo haver utilitzat el correu de Gmail de la mateixa manera, així que la idea no era tan esbojarrada. I vet-me aquí, escrivit tot un article que no sé ben bé si aconseguiré publicar, o si presentarà una estructura desastrosa (sense separar paràgrafs, per exemple), o ves a saber què.

Que per què m'ha vingut al cap una idea tan peregrina? Doncs perquè no tinc pressa, de moment, per posar Pneumàtix en condicions normals de treball, i m'ha semblat que podia ser divertit i educatiu treballar un parell de dies en mode text. I, la veritat, m'estic plantejant fer aquesta mateixa instal·lació sobre una targeta SD i, així, poder exercitar-me de tant en tant amb aquest entorn tan curiós.

Bé, us deixo: ha arribat el moment de la veritat i de veure si aconsegueixo publicar aquesta entrada...



Entorns d'escriptori: qui, que, com

2010-01-23T16:40:22.419+01:00

Mentre remeno la xarxa a la recerca de pistes sobre com fer això o allò amb el gestor de finestres Menysquebox, dins de la llarga sèrie d'assajos que m'estic permetent abans de fer neteja de primavera i reinstal·lar tota la meva aldea gal·la, trobo, una vegada i una altra, els típics comentaris pontificals que afirmen que "Totxobox és una merda, color de merda: passa't a Molabox, és més guai perquè és color del cel", o aquells altres de "si no fas servir Friquibox, torna-te'n a les Finestrous, pringat!", o encara els de "no us escalfeu el cap, Senzillbox és la millor solució per a tothom"; o, pitjor, aquells de "no necessites un entorn d'escriptori, posa-t'hi el gestor de finestres Menysquebox i la teva màquina volarà", sense parar-se a considerar que no tothom té carnet de pilot.Jo comprenc que, per a un nouvingut des del món dels sistemes monolítics, monocords i monòtons, tanta varietat a nivell d'entorns d'escriptori i de gestors de finestres arriba a ser angoixant; de fet, el nouvingut no sabia res d'aquests conceptes, li vénen totalment de nou. I comprenc que, en la seva innocència (com jo en la meva fa cinc anys), el nouvingut pregunti "quin és el millor entorn d'escriptori?". Ell no ho sap encara (esperem que ho descobreixi aviat), però, en realitat, el que està preguntant és "quin és millor escriptori per a mi, en aquest moment i amb aquesta màquina?"El que no comprenc, però, és que persones que diuen tenir experiència en el món GNU/Linux, puguin arribar a fer afirmacions tan categòriques, tan rotundes, tan universals, sense que els caiguin els xips de pura vergonya. I és que, al meu entendre, a poc que coneguis el complexíssim món de la informàtica (i no cal arribar a ser-ne un professional), t'adonaràs que la varietat de solucions és incomptable; cosa lògica, perquè la varietat de problemes i de situacions és infinita.Així, doncs, davant de qualsevol pregunta, com ara la de "quin és el millor entorn d'escriptori", com a mínim, penso, hom s'ha de plantejar tres qüestions bàsiques:per a fer què;perquè ho faci qui;per fer-ho com.El tipus de feina a realitzar (què) ens marcarà una sèrie d'exigències: s'ha de fer amb tal programa, o amb tal tipus de programa, que exigeixen una màquina de tal i tal característiques i un usuari amb tal i qual coneixements. Les característiques de l'usuari (qui) poden ser una font de limitacions: té tots els coneixements que cal tenir? està acostumat a aquest tipus de feina? o és la primera volta que seu davant d'un ordinador? quant de temps pot dedicar a l'aprenentatge del que encara no sap? està disposat a aprendre, o és d'aquells que es passen la vida bufant davant de les novetats? I, finalment, en quin entorn (com) anem a treballar? de quina màquina disposem? hi haurà algú a prop a qui consultar els dubtes? hi haurà algú que ens resolgui els problemes? (Benauirats aquells que tenen a mà un administrador de sistemes competent i simpàtic.)Així, i tornant al cas dels comentaris sobre els entorns de sistemes, jo preferiria que els defensors o detractors d'aquest o d'aquell fossin una mica més explícits i donessin alguna raó de les seves preferències; a ser possible, és clar, raons entenedores, a l'abast dels nouvinguts, que els les agrairan de tot cor. Raons de l'estil de "Totxobox està bé per als debutants, perquè no és gaire diferent del que ja coneixeu, els programes i les unitats són fàcils de localitzar i és sòlid, no l'espatllareu"; o com "si us perdeu per l'estètica, o si voleu un escriptori molt integrat, on no s'arriba a percebre el canvi d'un programa a un altre, Mol[...]



20 segons

2010-01-21T09:14:47.601+01:00

És el temps que triga el meu Pneumàtix (Latitude 2100) des de l'"ON" fins a l'escriptori LXDE; com que la BIOS ja consumeix 5 segons, estem parlant d'un sistema que es posa en condicions de treball en només 15, i sense que jo hagi fet res de l'altre món per configurar-lo (llevar algunes aplicacions durant l'arrancada i dir-li que combini els dos processadors de l'Atom 270, com diuen aquí; però no m'he atrevit a instal·lar-li uns paquets misteriosos que ningú explica ben bé què fan ; bé, sí, algú hi diu alguna cosa).

En un servidor que es passa mesos engegat i que pot arribar a arrancar tres o quatre voltes a l'any, aquests 20 segons són pura anècdota. En canvi, valen un Potosí en un ultraportàtil que haurà d'apagar-se i engegar-se moltes voltes al dia, i que sovint s'engegarà per treballar cinc minuts escassos abans de tornar a apagar-se.

Per als curiosos, es tracta d'una Ubuntu 9.10 Moblin Remix instal·lada sobre un disc sòlid formatat com a ext4 i amb GRUB2. Els resultats dels entorns gràfics que hi he instal·lat són els següents:
  • Escriptori del Moblin: 26 segons.
  • Openbox (sense res de res): 23 segons.
  • Fluxbox: 23 segons.
  • IceWM: 22 segons
  • LXDE sobre Openbox: 20 segons.
Em sorprèn molt que LXDE trigui una mica menys que l'Openbox "a pèl", hauré de mirar-ho amb més detall amb aquella utilitat que et cronometra i t'analitza el procés d'arrancada.

Per cert, cal anar amb cura amb l'escriptori del Moblin: si Myzone està ple d'icones de pàgines web visitades, pot arribar a trigar 5 segons més.

Ho comentaré més endavant amb més detall, però aquests segons extra que el Moblin necessita queden compensats per la velocitat de treball que ofereix. Ja en parlarem, que el tema Moblin està molt interessant (fins i tot tractant-se d'un Moblin barrejat amb Gnome, com aquest).



(image)


Powered by ScribeFire.




Aniversari

2010-01-19T11:01:19.517+01:00


Si la data que vaig escriure sobre el CD no està equivocada, avui fa 5 anys que em vaig descarregar la Knoppix 3.7. Va ser la primera vegada que veia, gràcies al miracle dels LiveCD, un escriptori KDE (versió 3.3.1, si hi teniu curiositat). En aquell moment, l'aspecte (icones, menús, finestres) em va semblar tosc; però el funcionament era tan similar a l'entorn que coneixia, que vaig perdre-hi la por de cop.

(image)

M'hi van sorprendre (gratament) moltes coses. El menú, per exemple, estava agrupat per categories, i no pas pels fantasiosos noms dels fabricants del programari: Editors, Gràfics, Internet, Multimèdia, eren etiquetes que deixaven ben clar el que hi trobaries; en canvi, quina mena d'indicació donaven noms com Adobe o Macromedia? I aquell detall tan senzill i tan pràctic de poder amagar el panell inferior i recuperar-lo quan realment et calgués, guanyant espai en la pantalla per treballar-hi amb les aplicacions; o aquella novetat espectacular dels espais de treball que t'ajudaven a organitzar la feina.

El camí, però, abans d'arribar a la Ubuntu 6.06, va ser llarg i solitari, i vaig haver d'aprendre, a cop de manual descarregat d'Internet i durament interpretat, a batallar amb conceptes totalment nous per a mi, com partició, sistema de fitxers, muntar i desmuntar, compilar un paquet, resoldre dependències.

I és precisament per aquella soledat dels primers dos anys que valoro tant i tant el col·lectiu d'Ubuntaires, no tant pel fet de saber que sempre hi trobaràs algú que et doni un cop de mà com per haver transformat un itinerari aspre, feixuc i seriós, en una experiència enriquidora, amena i, fins i tot, divertida. Gràcies, companys!



Pneumatix, primera quinzena

2010-01-15T01:01:07.431+01:00

Valoració (subjectiva, molt subjectiva) del Lenovo 2100Després de quinze dies amb Pneumàtix, us he de confessar que hi estic molt content. Amb la versió d'Ubuntu Jaunty, adaptada per Dell a les característiques especifiques del Latitude 2100, he pogut comprovar que tot funciona correctament, fins i tot la pantalla tàctil, la decisió més agosarada en el procés de personalització de la màquina.Dins del conjunt de proves que estic realitzant, fa uns dies vaig instal·lar-hi la Ubuntu Karmic Netbook Remix (però sobre un disc dur extern, per no haver de prescindir de la Jaunty), i vaig comprovar que la targeta wifi, que no era reconeguda en el primer moment (se'm disparava l'avís proposant-me'n controladors privatius), passava a ser plenament reconeguda en reiniciar després de la primera actualització (que incloïa el kernel 2.6.31-17). També la pantalla tàctil funcionava després d'instal·lar-hi el paquet xserver-xorg-input-evtouch (requereix un procés de calibrat i el reinici del sistema gràfic).Ara, mentre medito a conciència quin sabor concret d'Ubuntu li clavaré de manera definitiva, vaig provant: Ubuntu Netbook Remix, Kubuntu Netbook Remix i, en aquest moment, Ubuntu Moblin Remix (realitzo la instal·lació mentre escrit aquestes línies).Perquè, la veritat, no em sembla gaire assenyat emprar sobre una màquina de poca potència de CPU, RAM moderada o escassa, pantalla petita i teclat menut, cap de les distros actuals, pensades per funcionar sobre màquines ben diferents; màquines, a més a més, que realitzaran funcions ben diferents a les dels nostres , tasques molt més exigents i amb uns ritmes d'utilització que no tenen res a veure. I, sembla mentida, però molts usuaris no ho tenen clar: un ultraportàtil no és un portàtil més petit i més barat.Treballar amb un netbookDes que vaig començar a llegir les primeres notícies i descripcions sobre els models que ASUS anava traient a mercats llunyans, vaig comprendre que llur ús estava enfocat a unes poques tasques concretes (administrar el correu, consultar alguna pàgina; eventualment, connectar-lo a un projector durant una conferència, i poca cosa més) i a un modus operandi decididament nòmada: durant el curt i incòmode trajecte entre dues estacions de tren o de metro; mentre prenen quelcom de lleuger en un bar; mentre esperem que ens atengui el metge de la Seguretat Social.En unes condicions de treball com les que acabem de descriure, està clar que no emprarem l'ultraportàtil ni per a l'edició de textos (massa temps escrivint en condicions precàries), ni per a la composició de publicacions o d'imatges (pantalla massa petita), ni per elaborar complicats programes en C++ (impossible concentrar-s'hi; impossible consultar, d'una manera còmodo, textos auxiliars)Per aquest motiu, la interfície simplificada que presentaven les versions de la Xandros, amb grans icones organitzades per pestanyes, funcionaven molt millor que els petits (petitíssims en una pantalla de set polsades) menús d'un KDE 3.5 normal, o d'un Gnome o qualsevol altre. A més, la Xandros s'engegava i arribava a l'escriptori en només 25 segons, tota una proesa (estic parlant de fa any i mig, de fa dos anys, sobre ext3 i amb GRUB Legacy).Però molts usuaris no ho entenien. Altres, en canvi, ho veien més clar, i si referien com a un candidat a "tercer ordinador", després d'un "segon ordinador" que seria el portàtil normal (el de 15", perquè quedi clar).Alguns intents d'adaptació al netbookSí que ho van entendre els responsables dels projectes que he e[...]



Interconnectant ordinadors (nivell elemental)

2010-01-05T20:02:05.999+01:00

Poder accedir a un ordinador des d'un altre és, sovint, una manera còmoda de treballar o de resoldre problemes; GNU/Linux ens permet fer-ho de moltes formes diferents, les més senzilles de les quals es basen en el Secure Shell (ssh).Obrir una sessió de consola en una màquina des d'una altraEl primer pas requereix instal·lar el paquet openssh-server en cada màquina a connectar: $ sudo apt-get install openssh-server . En general, no caldrà instal·lar el paquet openssh-client, perquè Ubuntu el porta ja per omissió.Ara, amb l'ordre ssh podem, des de la màquina local, accedir a l'usuari usuari de la màquina remota: només caldrà indicar l'adreça de la màquina (en el nostre exemple, 192.168.1.36) i l'usuari a què volem accedir:$ ssh -X usuari@192.168.1.36La primera volta que ens connectem, se'ns demanarà confirmació per crear-hi una clau: haurem de contestar "yes". Després, ens preguntarà la contrasenya: es refereix a la contrasenya de l'usuari usuari en la màquina remota. Tot seguit, ens trobarem en una sessió de terminal en la màquina i usuari que havíem demanat:usuari@remota$ _Amb l'argument "-X", hem habilitat l'ús de les X d'una màquina a l'altra, de manera que podrem, des de la màquina local, executar qualsevol tipus de programa en la màquina remota: la sortida apareixerà sobre la pantalla de la màquina local.Abandonar la sessió, dissortadament, requereix un sistema molt complicat que haurem d'apuntar en una xulla i tenir-lo sempre a mà:usuari@remota$ exitSi les IP locals de les nostres màquines són fixes, podem simplificar l'execució de ssh identificant màquines i IP en el fitxer /etc/hosts; editant-lo amb sudo vim /etc/hosts, hi podem afegir les línies:192.168.1.36 remota192.168.1.37 gamma192.168.1.38 deltaI ara reiniciem el servei amb $ service networking restart . A partir d'aquest moment, ja podem executar amb $ ssh -X usuari@192.168.1.36 , que és més senzill de recordar.Una manera extraordinària de millor les possibilitats que ens ofereix ssh és combinant-lo amb screen. Però aquest és mereix una entrada pròpia.Muntar un directori d'una màquina en un directori d'una altraUna altra opció bàsica, però tremendament útil, consisteix a muntar un directori d'una màquina remota en la nostra màquina local; així podrem manipular des de local qualsevol fitxer present en remota, o copiar-los a local, o copiar fitxers a la màquina remota. Sí, des de local podrem veure les pel·lícules que tenim en remota :-) . La màgia, en aquest cas, corre a càrrec del paquet sshfs, de manera que començarem per instal·lar-lo: $ sudo apt-get install sshfs .Cal tenir en compte els següents conceptes:màquina remota: remota;usuari de la màquina remota: usuari;directori de remota que volem muntar: /home/usuari/Documentsdirectori on el muntarem en la nostra màquina: /home/jo/remotMuntem el directori amb:sshfs usuari@remota:/home/usuari/Documents /home/jo/remot/Com es pot deduir, l'ordre anterior respon a la sintaxi sshfs usuari@maquina_remota:directori_remot directori_local .Ara, si obrim qualsevol administrador de fitxers, en entrar al directori /home/jo/remot (o si fem un ls /home/jo/remot), veurem el fitxers que hi ha a la màquina remota, al directori que hem muntat; podrem treballar amb ells com si es trobessin a la màquina local.Desmuntarem el directori amb l'ordre $ fusermount -u puntdemuntatge .Powered by ScribeFire.[...]



Pneumatix (DELL Latitude 2100)

2010-01-02T19:37:22.873+01:00

L'últim dia de l'any em va arribar, per missatger UPS, el Dell Latitude 2100 que m'he regalat. Vaig realitzar la comanda el 19 de desembre, de manera que ha trigat només 12 dies (el lliurament estava previst per al 8 de gener). Mentre l'esperava, he tingut temps per meditar quin nom posar-li i, després de pegar-li moltes voltes, he decidit que Pneumatix, l'humil carter de l'aldea d'Asterix, és el més adequat, ja que la seva principal funció serà la de mantenir-me en contacte amb el món. Així, doncs, us presento Pneumatix, la darrera adquisició de la meva particular aldea gala.DescripcióPartint del model base, he fet afegir-hi alguns canvis, de manera que la configuració actual és la següent:Intel Atom N2702 GB de RAM (un més que l'original)Pantalla N-Series 10.1 Widescreen WSVGA (1024x576),  amb Touch Screen i càmera webDisc dur sòlid de 16 GB (en lloc del disc dur convencional de 80 GB de la versió original)Bateria de 6 cel·les (en lloc de tres)Ubuntu 9.04 amb algunes adaptacions de DELL (en lloc de la versió 8.10 que apareix a la web de DELL)I la resta: wifi, ethernet, tres ports USB, un per a targeta SD, sortida de vídeo, entrada i sortida d'àudio.L'ordinador ve acompanyat, a més de pel carregador, per un CD amb diversos drivers (inclou versió per a GNU-Linux) i un DVD d'Ubuntu 9.04.FuncionamentEn engegar-lo per primera vegada, m'ha demanat per l'idioma, la configuració del teclat, l'usuari i la contrasenya i,uns segons després, ha aparegut la interfície del Gnome amb total normalitat. A partir d'aquest moment, he realitzat les operacions habituals d'actualització de paquets i d'instal·lació d'alguns programes.L'instal·lador ocupa les tres primeres particions dels disc, consumint uns 4 GB, cosa que deixa només unes 12 GB per al sistema. Més endavant, naturalment, faré una instal·lació neta i podré disposar de tot l'espai del disc.És interessant observat que, a més de l'USB Creator, hi ha un Dell Recovery Media Creator, que encara no he provat, però que sembla que serveix per crear un USB de recuperació del sistema.De bon començament, la pantalla no responia al tacte, fins que he descobert, als Accessoris, una utilitat anomenada Touch Screen que m'ha servit per activar-la i per calibrar-la; a partir d'aquell moment, el tacte del dit sobre la pantalla actua com un clic del ratolí (no ho he investigat gaire i no sé si em serà de molta utilitat, però la curiositat ha pogut amb mi, com sempre). Per als curiosos, aquí teniu la descripció que m'he empescat al Synaptic:This XFree/X.Org driver provides support for touchscreens input devices. The driver is actually an evdev-driver which supports events for moving in absolute coordinates, relative coordinates and mouse-buttons.I des d'aquí us podeu descarregar el driver en qüestió i en podeu trobar més informació.A més a més, hi ha pel mig un repositori específic de Dell (http://ppa.launchpad.net/dell-team/ppa/ubuntu jaunty main); no sé què hi haurà, però potser afegeix alguns controladors específics d'aquesta màquina.I una altre detall curiós: l'Ubuntu porta preinstal·lats gairebé tots (tots!) els paquets lingüístics disponibles, de manera que he hagut de llevar-los i m'he estalviat prop de 2 GB d'espai de disc (era molt rar que Ubuntu ocupés més de 5 GB!).Primeres impressionsAcostumat a l'Idéfix, Pneumatix em sembla una mica massa gran i pesat, en el límit superior (sempre parlant de mida i pes) del que seria un ultraportàtil. Al seu favor, p[...]



MultiLiveUSB

2009-11-10T21:50:07.178+01:00

He penjat a la wiki d'Ubuntu el tutorial sobre la realització d'un MultiLiveUSB (una unitat USB amb diverses distros que poden ser arrancades a partir d'un menú). Està basat en el guió que vaig seguir al taller que vam fer a l'IES Torre-Vicens, de Lleida, el dissabte, 7 de novembre.

És encara una versió molt "tendra", no hi he pogut revisar ni la redacció ni els errors més grossos, de manera que agrairé qualsevol comentari al respecte.


Powered by ScribeFire.




El koala dels netbooks

2009-10-22T22:22:53.164+02:00

Ja està, no m'he pogut esperar més: avui m'he descarregat les versions gairebé definitives d'Ubuntu Moblin Remix (UMR) i d'Ubuntu Netbook Remix (UNR) i, com a LiveUSB, les he provades sobre l'Idéfix, el meu estimat ASUS EeePC 701.

Cal aclarir que fa molt de temps que hi tinc instal·lat l'Eeebuntu LXDE beta, al que he afegit un Fluxbox molt personalitat: havia desestimat tant l'Ubuntu NetBook Remix com l'Eeebuntu NetBook Remix anteriors perquè la interfície gràfica era massa ampla per a la pantalla de 7 polsades (i pesada: moooolt pesada i molt lenta).

Quan he provat la Moblin Remix, he observat que no està pensada per a pantalles tan petites, algunes icones de la banda superior feien un pilot unes sobre altres i la visibilitat no era bona. Tanmateix, la impressió general ha estat positiva, de bones idees que van madurant: potser en Netbooks una mica més grans ja és suficientment còmoda; jo, però, he hagut de desistir.

En canvi, la Netbook Remix em reservava una sorpresa i una alegria: les modificacions introduïdes en la interfície (bàsicament, l'eliminació de la columna de la dreta de la pantalla) han fet que pugui treballar amb normalitat dins dels límits de les famoses i modestíssimes 7 polsades. A més, m'ha fet l'efecte que l'escriptori no anava tan pesat (problema important de l'anterior), cosa que m'ha fet decidir-me a instal·lar-lo. Pensat i fet, he fet una còpia de seguretat de la instal·lació primitiva i he executat l'instal·lador: en poc més de vint minuts, reiniciava la màquina.

I el resultat, de moment, és satisfactori (no sé si sobreviurà al meu caràcter minimalista; però la provaré durant uns dies, això sí). La integració de les finestres, encaixades sobre el quadre superior, és bona; la maximització amb F11 dóna bons resultats; he instal·lat un parell de programes imprescindibles per a mi (Claws-mail i VLC) i han funcionat a la primera. Fins i tot Compiz, amb uns pocs efectes elementals (efectes propagandístics, per descomptat), dóna molta vistositat al conjunt i no arriba a resultar pesat.

En resum, dues experiències interessants, que aprofundeixen en el concepte de "un-ultraportàtil-no-és-un-portàtil-i-necessita-un-sistema-diferent" i que poden millorar l'experiència dels usuaris. Molt intuïtives, totes dues, i amb un reconeixement òptim del maquinari (wifi, webcam...). Crec que la del Koala serà una versió que farà història.


(image)



Linkat 3.0

2009-10-19T21:09:33.314+02:00

Dijous, 15 d'octubre, es va publicar la versió definitiva de la Linkat 3.0, la distribució GNU/Linux basada en OpenSuSe del Departament d'Educació de Catalunya. Es tracta d'una fita important, tant per al sistema educatiu català com per a la comunitat d'usuaris de programari lliure. Dissortadament, no puc recomanar-la; tractaré d'explicar per què.El DVD, per a sorpresa meva, ha resultat ser un simple instal·lador i no una versió Live: es facilita (o sembla que es vol facilitar) la instal·lació com a servidor o com a client en un aula d'informàtica; però es deixa de costat l'usuari domèstic en no proporcionar-li una Live que li permeti de fer una ullada abans de decidir-se (potser en trauran una més endavant, no ho sé | confirmat: estan previstes la LiveCD, la LiveDVD i la LiveUSB).Cal tenir en compte que l'usuari domestic potencial majoritari és l'estudiant de secundària, acostumat des de sempre a Windows i amb una gran desconfiança envers un sistema que no coneix i del que sospita que no li servirà per jugar amb els centenars de jocs de què disposa, i, en general, sense coneixements específics en aquest àmbit.Per no entrar en avorrits detalls tècnics, direm que, a més d'aquest instal·lador poc intuïtiu, la Linkat presenta altres problemes per a l'usuari domèstic:es presenta com a DVD en lloc de com a CD (més temps de descàrrega; impossible de descarregar sobre un disc VFAT perquè sobrepassa els 4 GB);utilitza un kernel antic (de la família 2.6.27, quan ja anem per la sèrie 2.6.31);no té un bon reconeixement de maquinari (continua sense reconèixer la meva targeta wifi, cosa que sí que feia la Ubuntu 6.06 fa més de tres anys);requereix una màquina relativament nova i potent, Pentium IV o superior, perdent així una de les majors virtuts tècniques dels sitemes GNU/Linux, la d'aprofitar maquinari antic i poc potent (la possibilitat d'emprar-la com a terminal ximple només és aplicable, en la pràctica, a entorns educatius); es basa en OpenSuSE, cosa que representa disposar d'una quantitat de paquets (programes) inferior a la que ofereixen altres distribucions;no hi ha encara una gran comunitat d'usuaris en català on consultar en cas de dubtes (almenys, no he trobat cap web de cap "Comunitat d'usuaris d'OpenSuSE en català").Ara sí, entrant una mica més en detalls tècnics, parlem de l'instal·lador, que ja coneixem i que fa moltes preguntes. És a dir, permet una instal·lació molt personalitzada, adaptada a les necessitats de l'usuari i a les limitacions de la màquina; però li ho posa molt difícil al jove debutant que s'hi apropa per primera vegada i que no disposa dels coneixements necessaris ("Particions? LVM? Això què és?").L'instal·lador, arribat el moment de decidir la distribució de l'espai sobre el disc dur (al principi, doncs), comença amb una proposta de particions. En el meu cas, m'ha envaït el terror en veure que pretenia destruir el meu /home per instal·lar-se ben ample sobre els seus 100 GB; davant del risc de quedar-me sense els meus documents, he intentat convèncer-lo i fer que es conformés amb la partició sda2, que amb 27 GB és molt més que suficient per instal·lar-hi la partició arrel.El problema és que en sortir del partidor (força intuïtiu, això sí; però que no he trobat per on dir-li que volia formatar la partició arrel com a ext4, suposo que el nucli no ho permet) continuava llegint la línia[...]