Subscribe: Anotacions a peu de pàgina
http://aapdp.blogspot.com/feeds/posts/default
Added By: Feedage Forager Feedage Grade B rated
Language: Catalan
Tags:
amb  dels  els  han  les  lliure  més  però  powered scribefire  powered  programari lliure  programari  scribefire  és 
Rate this Feed
Rate this feedRate this feedRate this feedRate this feedRate this feed
Rate this feed 1 starRate this feed 2 starRate this feed 3 starRate this feed 4 starRate this feed 5 star

Comments (0)

Feed Details and Statistics Feed Statistics
Preview: Anotacions a peu de pàgina

Anotacions a peu de pàgina



Em molestaria molt ofegar-me en un got d'aigua; en canvi, en una pinta de Guinness, seria tota una altra cosa.



Updated: 2014-10-05T05:49:14.785+02:00

 



Una nou principi... una altra vegada

2010-07-09T22:50:48.042+02:00

Amigues, amics, torno a fer mudança. Aquesta volta, ho ajunto tot (tots els blocs) en un de sol que vaig emprar fa temps: us espero a l'Anotacions al marge que havia obert al WordPress.

(image)


Powered by ScribeFire.




El gos s'ha menjat el servidor

2010-07-08T14:40:23.571+02:00

Llegeix a El Periódico un article (més) sobre l'impacte del pla "1x1" a les aules; ja sabeu, un ultraportàtil per a cada nen. L'alumne entrevistat comenta que, amb l'ordinador, estudiar és menys avorrit, i que les classes semblen més curtes. Fins aquí, d'acord: la fascinació que senten els joves (una bona part) per les pantalles amb porritos que es mouen amunt i avall és fàcilment observable, tot i que encara no hi he trobat una explicació mitjanament lògica.

(image) Davant la davant la descripció de com es lliuren ara els exercicis, via email, el periodista comenta, amb humor, que s'han acabat les excuses de l'estil «el gos se m'ha menjat els deures». Potser, però tothom sap que el correu electrònic viatja a través d'uns ordinadors anomenats «servidors», i que, de tant en tant, fallen i es perden alguns correus, de manera que l'excusa tòpica es podria transformar en «ha fallat el servidor», «el gos s'ha menjat el servidor» o, fins i tot, «el gos ha mossegat el cable d'Internet quan enviava el correu i es deu haver fet mal bé».



Però no puc estar més en desacord amb l'alumne quan afirma que «El que és bo dels vídeos és que els pots tornar a posar les vegades que vulguis, i és més ràpid que llegir un text». Sí, els pots tornar a veure tantes voltes com vulguis (un parell? tres? dubto que més); però no em diguis que és més ràpid que llegir un text tret que siguis un analfabet funcional: qualsevol persona pot llegir silenciosament mol més ràpid que en veu alta. A més a més, els locutors han de llegir d'una forma clara, i això vol dir que encara van més lents. En certes matèries, però, el valor educatiu d'un recurs audiovisual és innegable: és més fàcil entendre la deriva dels continents amb un vídeo que resumeix centenars de milions d'anys d'evolució que no pas amb un text descriptiu i quatre dibuixos estàtics.

Sí, l'ús de les TIC a l'aula pot aportar molts avantatges. Tanmateix, quan es van inventar la televisió, el vídeo, el reproductor de DVD, amb tots llurs valors i aplicacions pedagògics, no van envair les aules en cap moment (els alumnes solien fer burla d'«Amélie», el professors de francès que s'entestava a fer-los veure aquest film any rere any i anava amb el carro amb la tele i el vídeo amunt i avall). Ara, però, el papanatisme de pedagogs i polítics ens porta a eliminar el llibre de text de les aules, en lloc de complementar-lo amb aquestes noves eines.



I, així, els vostres fills no aprendran a tractar els llibres, ni a subratllar-los ni a fer-hi anotacions al marge.



(image)


Powered by ScribeFire.




Objectius o burocràcia

2010-06-03T10:29:14.957+02:00

Aquests dies, entre reunió i reunió, he aprofitat per fer una petita enquesta sobre els objectius reals del sistema educatiu: hem d'esforçar-nos:
  1. per formar persones madures?, o
  2. per atorgar el graduat en ESO a la major quantitat possible d'alumnes?
He plantejat aquesta qüestió a set dels meus companys i tots m'han donat respostes evasives. Potser les recents visites de la inspectora han tingut alguna influència, no ho sé; però quan els professors deixen de pensar com a professors i passen a pensar com a buròcrates, vol dir que l'enfonsament del sistema educatiu s'acosta.


(image)




(image)


Powered by ScribeFire.




Artista

2010-05-30T20:00:02.183+02:00

"Artista professional" és un concepte francament antiartístic.

O, dit d'una altra manera, els artistes professionals són un mal necessari.

O, dit d'una altra manera, caldria que totes les persones treballessin alguna faceta artística al llarg de la vida, sense pretensions de professionalització.


Powered by ScribeFire.



(image)



Festa de pingüins a València!

2010-05-21T13:56:30.249+02:00

En pocs minuts, surto cap a València, a passar el cap de setmana a la festa ubuntaire que celebrem al Centre de Cultura Contemporània de València (llibreria 3 i 4 per als amics). Podeu trobar-ne una ressenya molt completa a cal Sisco, que sí que ha fet els deures (no com altres, ai...).

Salut i programari lliure!


(image)


Powered by ScribeFire.




Qui escriu els acudits a González Pons?

2010-05-19T18:49:27.833+02:00

L'oferta de noves cadenes de la TDT ens permet fer uns zappings molt entretinguts, tota una cacera de perles com la següent:

Parafraseando a ***, habría que decir que "la lengua no se está quieta y la ceja está parada, en el paro".

I aleshores penso que els polítics, molts polítics, es dediquen a la política perquè van fracassar com a pallassos.


Powered by ScribeFire.



(image)



La retallada de les pensions i el programari lliure

2010-05-18T20:10:53.911+02:00

Diu el senyor Rodríguez de Ibarra, expresident de la Junta d'Extremadura, que si l'administració pública utilitzés programari lliure, estalviaria cada any (en llicències per l'ús del programari privat) una quantitat que s'aproxima a la que el govern de Zapatero espera estalviar amb la retallada de les pensions (uns 1.500 milions d'euros). A més a més, cal afegir que, amb programari lliure, la vida útil dels ordinadors s'allarga entre un 50 i un 100%, cosa que també permet estalviar en dotacions de maquinari.Rodríguez de Ibarra coneix bé el tema perquè va impulsar, durant el seu govern, la "lliberalització" del programari de l'administració extremenya mitjançant la creació de la distribució LinEx (basada en Debian), projecte pioner a l'estat espanyol i exemple a nivell mundial. Avui en dia, aquesta distribució es fa servir a l'administració pública extremenya i, molt especialment, als centres educatius. Cal destacar que, gràcies als diners estalviats amb aquest pla, els centres educatius públics d'Extremadura són els millors dotats del món, amb una ràtio de dos ordinadors per alumne; ço és, en l'aula ordinària hi ha un ordinador per cada dos alumnes,i les noves tecnologies estan integrades en totes les matèries.Al costat dels altres avantatges del programari lliure (que el seu "inventor", Richard M. Stallman, explica extensament al recull d'articles Programari lliure, societat lliure), en aquests moments de profunda crisi, destaca el de l'estalvi. Veurem si el senyor Zapatero escolta el seu company de partit i si la resta de les administracions públiques en prenen exemple.Més informació sobre el programari lliure i els seus avantatges (i sobre GNU/Linux):Definició de programari lliure, per Richard M. Stallman;El programari lliure i les llengües minoritzades, de Jordi Mas i Hernández;Programari lliure: tècnicament viable, econòmicament sostenible i socialment just, de Jordi Mas i Hernández;Manifest sobre l’ús del programari lliure a l’administració pública, de SoftCatalà;Avantatges de l'ús del programari lliure, d'Oriol López Llauradó;El programari lliure a l'educació, de Xavier Amatriain, Universitat Pompeu Fabra;Avantatges / Inconvenients del programari lliure, de Manel Vallespí;Avantatges i desavantatges del software lliure front altres tipus de software, de Miquel Calduch Nos;Per què és millor Linux, d'Emmanuel Cornet, traducció de Vicent Cubells.Powered by ScribeFire.[...]



Hem guanyat una batalla?

2010-05-10T15:50:04.579+02:00

Llegeixo al Periódico de Catalunya que, a la actual convocatòria per cobrir places de professor (i mestre?) al País Valencià, s'accepta, finalment, el títol de llicenciat en Filologia catalana com a prova del domini del valencià. Ha estat una llarga batalla, gairebé deu anys de recursos i sentències, de contumàcia del govern valencià en negar, així, la unitat de la llengua.

Des que es van fer amb el control de la Generalitat Valenciana, el govern proespanyolista de València s'ha dedicat a entrebancar l'ús social del valencià, a impedir-ne el desenvolupament i la difusió, a fer la guerra bruta als que encara aspiren a fer-lo servir amb normalitat; a desprestigiar-lo, a corrompre'l; a enfonsar-lo, en definitiva, tant com han pogut. Acceptar el títol de Filologia catalana com a comprovant del domini del valencià els deu haver caigut com una puntada en els collons.

Em fa por pecar d'optimista, de manera que, abans de proclamar que hem vençut una batalla, prefereixo preguntar: hi ha algun opositor a la sala que ho pugui confirmar?


(image)


Powered by ScribeFire.




Feliç dia del Drac i del llibre

2010-04-23T06:12:18.981+02:00

Deixa'm els ulls que van veure l'amor
a trenc de jorn, matinada impossible,
eternitat fugaç, indivisible,
quan plovies estels sobre una flor.

Deixa'm la pell que es va omplir de rubor
sota l'alè de neu immarcescible,
petit ocell que tem el vol fal·lible
d'una promesa, d'un mot provocador.

Deixa'm el cor que sap sentir la vida
a cada instant, amb la pluja o el vent,
amb el sol o amb la nit, amb tanta empenta

per desvetllar tota ànima adormida
caiguda ençà de la foscor, dorment,
fins que reprèn el pas, audaç, valenta.

(image)


Powered by ScribeFire.




El vel de Nawja contra la hipocresia del sistema

2010-04-21T23:52:36.297+02:00

Llegeixo amb estupor i consternació que els representants de l'IES Camilo José Cela de Madrid (el claustre? el consell escolar? no paga la pena esbrinar-ho) s'han enrocat en la posició inicial d'impedir a la jove Nawja l'assistència al centre si continua portant el vel. I, la veritat, no sé quin dels pseudoarguments esgrimits és més absurd o més indignant:
  • Són les normes del centre: no es pot accedir al centre amb el cap tapat. Ah, molt bé, fantàstic; però, sí que s'hi pot accedir ensenyant el cul o les mamelles, com fan moltes alumnes aborígens en tots els centres públics, oi? L'espectacle de pornografia infantil i d'incitació a la pederàstia que ens veiem obligats a empassar-nos cada dia el professors, pel que es veu, no representa cap problema: vestir d'una manera discreta, sí.
  • En un centre laic, no es poden permetre manifestacions religioses. Greu error de concepte: la laïcitat del sistema educatiu (o de l'administració pública) no consisteix a impedir les manifestacions religioses dels ciutadans (garantides per la constitució, per cert), sinó en què el sistema no ha de protagonitzar manifestacions religioses. Així, per exemple, la presència de símbols religiosos a l'aula (els crucifixos), sí que representa una manifestació del centre i sí que atempta contra la seva laïcitat; seguir impartint l'assignatura de religió als centres públics, també; en canvi, que un alumne exhibeixi una creu, una estrella de David, una mitja llunya o un símbol budista, cau en l'esfera de les manifestacions personals i, tret que interfereixin en la pràctica docent, no té sentit prohibir-les.
  • No se li nega el dreta a l'escolarització. El més inhumà dels arguments: se la separa de les seves amigues i dels seus amics i se la trasllada a un altre centre a meitat del tercer trimestre, gairebé a final de curs: s'hi trobarà desplaçada i sola, despenjada del ritme educatiu, i això afectarà negativament el seu rendiment escolar.
Per cert, l'ús del vel és anterior a l'Islam. A més d'actuar com a protecció contra les dures condicions de la intempèrie a Aràbia, servia per distingir les dones lliures de les esclaves, que no el solien dur.


(image)


Powered by ScribeFire.




En defensa de la Ventafocs

2010-04-10T11:22:00.074+02:00

Com a valencià, he quedat fart de les incursions dels politicastres en la lingüística; és normal, doncs, que m'alarmi en llegir els disbarats del Misteri [sic] d'Igualtat en la literatura, que ara ha decidit censurar la Ventafocs i tota la literatura popular infantil: sembla ser que la Ventafocs i companyia ofereixen un model sexista de la vida.La literatura popular adreçada al nens, i sembla increïble que aquestes personetes ho ignorin, representa un conjunt de saviesa que es va acumulant, generació rere generació, des de, probablement, les darreres glaciacions (cosa d'uns deu mil anys, crec). A través de narracions senzilles que incloïen elements de la vida quotidiana, es pretenia entretenir la mainada, ensenyar-la a parlar, ensenyar-la a viure (no hi havia escoles en aquell moment; ni ministeris); però també ensenyar-la a tenir esperança quan les coses anaven mal dades.Les ments estretes, primmirades i llepafils que han parit aquella proposta censora no han sabut veure que totes les històries que volen fer fora del nostre mapa literari són portadores de l'inestimable valor de l'esperança: la Ventafocs s'allibera de les germanes i de la madrastra i aconseguix una vida de qualitat, i el mateix fan la Bella Dorment i la Blancaneu. La censora d'Igualtat critica  que arribin a aquesta alliberació a través de l'actuació d'un home, i no pas pels propis medis, i pretén modificar els contes perquè siguin les protagonistes les autores de la pròpia alliberació. Però la censora d'Igualtat oblida que els contes van dirigits a criatures de tres, quatre o cinc anys, criatures que no poden escalar muntanyes o tallar arbres o lluitar contra llops, i que no es podran sentir identificats amb aquelles heroïnes —que semblaran més un Rambo que no pas una princesa. Una criatura d'aquesta edat depèn en tot i per tot d'altres persones (els seus pares; els adults, en general) i, mentre escolta la narració, identifica les germanastres dominants i egoistes amb els seus germans majors, i identifica la madrastra amb la mare (aquella mare que s'entesta en dir "no", tan diferent de la mamà que diu "sí").En el conte tradicional, el protagonista, masculí o femení, supera els obstacles i arriba a una situació estable i positiva (descrita misteriosament amb el "i van viure feliços per sempre", precisament perquè no interessa entrar en detalls) bé gràcies a una intervenció externa, bé gràcies al seu enginy. I és amb aquests dos elements, la intervenció externa i l'enginy, que les criatures s'hi poden identificar, perquè són elements presents en llurs vides.Generacions i generacions contant contes a la vora del foc i observant les reaccions dels nens han dut a perfeccionar, a polir, aquelles històries que, en molts casos, tenen mil·lenis a les espatlles. El resultat són narracions que parlen a l'esperit inconscient, a través de símbols, que eduquen el nen sense que se n'assabenti, que el van formant i, sobretot, que li transmeten esperança en un futur alliberament dels ogres, monstres i gegants que poblen els seus malsons a ulls oberts.Però sembla que la censora d'Igualtat s'ha cregut els contes del senyor James Finn Garner: potser li'ls van llegir de petita i s'ha quedat traumatitzada, o programada, o vés a saber què.Powered by ScribeFire.[...]



Editors ancorats a l'era Guttenberg: embolica, que fa fort!

2010-04-09T20:41:06.357+02:00

La premsa ens ofereix un altre titular demagògic ("El pirateig de llibres ja provoca pèrdues de 150 milions", a El Periódico) a partir d'un informe que estaria elaborant la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya, segons el qual la còpia il·legal de textos a traves d'Internet ja estaria produint aquesta xifra de pèrdues anualment. Sembla ser que fins que no han aparegut en el mercat els aparells anomenats e-readers, específicament dissenyats per llegir-hi llibres electrònics (i, sobretot, els tablets tipus iPad, amb molt major impacte mediàtic), no han sigut conscients d'una pràctica que, en realitat, deu de ser tan antiga com l'ús de pantalles per comunicar-se amb l'ordinador (almenys, les pàgines man, emprades des de fa més de quaranta anys en els sistemes Unix, ja són un exemple de llibre electrònic).No hi han faltat ni la comparació amb les descàrregues de música i pel·lícules ni l'ús desmesurat i fora de lloc de l'adjectiu pirata (no puc imaginar un pirata —persona que es dedica a assaltar vaixells, matar o segrestar-ne tripulació i passatgers i robar-ne les mercaderies— amb un llibre a les mans, i encara menys amb un e-reader).Però el que no hi ha és cap indicació sobre l'origen de les dades (d'on treuen que han perdut 150 milions? i per què 150 en lloc de 1.500? o de 15.000?); tret que hagin estat espiant (il·legalment) les descàrregues que realitzem els usuaris, no veig com poden haver arribat a aquests càlculs. I tampoc no hi ha cap referència al que ingressa cada any la SGAE per les taxes aplicades indiscriminadament a ordinadors, discos durs, CD, DVD, en concepte de drets de la propietat intel·lectual perduts per aquestes còpies; no ho sé del cert, però em penso que, cada any, la SGAE ingressa molt més de 150 milions, de manera que no només no estarien perdent diners, sinó guanyant-ne més que abans.Tampoc ni hi he vist cap reflexió sobre el fet que molts (moltíssims: sospito que la major part) de les obres descarregades no formaven part de la intenció de compra dels lectors (no les haurien comprades), bé per manca de suficient interès, bé per manca de pressupost, i que bé es pot donar (i sens dubte s'hi dóna) el cas contrari: en llegir una obra que no estimava, a priori, interessant, el lector descobreix que sí que ho és, i decideix adquirir-la. És a dir, continuen sense voler reconèixer el valor publicitari de les descàrregues, valor publicitari que no els costa res (despeses per publicitat que s'estalvien: aquestes tampoc no entren en llurs còmputs!).L'última frase de l'article esmenta el que potser és la clau de llur problema: "El segon factor és l’absència d’un model de negoci definit." És a dir, que com que els editors no saben adaptar-se al canvi tecnològic, van a lluitar per impedir-lo. Decididament, estan ancorats en l'era Guttenberg, i desapareixeran, si no es reciclen, tal i com van desaparèixer els amanuenses i l'activitat de còpia de manuscrits. És llei de vida (o de mort).Powered by ScribeFire.[...]



El millor llibre del món

2010-04-06T03:10:12.863+02:00

L'insomni i Google produeixen combinacions sorprenents. Com aquesta, mentre cercava el millor llibre del món, per veure si m'entrava la son:

(image)


I, a més a més, la primera entrada de 761.000. El cas és que difícilment m'entrarà son llegint-lo: m'agraden massa les novel·les cavalleresques i el llibres de cavalleries.


(image)


Powered by ScribeFire.




Jornada de vaga al sector educatiu

2010-03-17T09:10:00.337+01:00

Avui, 17 de març, els sindicats de professors i mestres i d'estudiants de l'educació pública catalana han convocat una jornada de vaga contra la LEC, la Lei de l'Educació Catalana; com que els motius dels sindicats no sempre coincideixen amb els meus, us explicaré per què m'uneixo i participo en la vaga.La LEC ve a donar marc legal a una sèrie de pràctiques que el Departament d'Educància (no es mereix el nom de "d'Educació") porta aplicant des de fa anys, pràctiques que, sobretot, demostren un desconeixement absolut de la realitat del món educatiu i, fins i tot, de la realitat de la societat que ens ha tocat de viure. Comencem per la famosa "atenció a la diversitat".La hipocresia de l'atenció a la diversitatEl sistema educatiu, diuen, ha d'atendre els alumnes de forma personalitzada: el professor ha de saber en cada moment (a principi de curs va haver un intent de fer-nos dur un control bisetmanal) quins són els coneixements exactes de cada alumne (ara mateix, en tinc uns 150) i quines són les causes dels seus possibles retards respecte al grup de referència, i ha de posar-hi remei (activitats de reforç personalitzades). Al mateix temps, també hauria de detectar quins alumnes van més avançats que la resta del grup i posar-los activitats d'ampliació.En principi, la idea sembla bona. Al darrere, però, s'amaga la voluntat no expressada de tenir un professor particular per a cada alumne; curiosament, en lloc de tenir menys alumnes per grup, per tal de poder oferir-los aquesta atenció personalitzada, cada vegada en tenim més: l'administració vol tenir professors particulars, però no en vol assumir el cost.A més a més, en la pràctica, aquesta atenció a la diversitat es dedica només als que no poden estudiar (alumnes amb capacitat limitada van a parar als "grups flexibles", bonic eufemisme per no dir que es dedicaran a subratllar la paraula "patata" i a comentar-la amb el company i que aprovaran si saben localitzar-la en un text, preferiblement sobre una pàgina web; alumnes amb capacitat molt limitada van a parar als grups USEE, sempre amb un professor per a un grup de dos o quatre alumnes i amb un ordinador per alumne amb connexió a internet) o als que no volen estudiar (alumnes amb greus problemes conductuals, com ara que els agradi jugar al futbol amb una pedra en la mà per obrir-se pas més fàcilment cap a la porteria contrària, o que presumeixen públicament de traficar amb maria, són premiats passant-los a una aula, l'Aula Oberta, on disposen d'un professor per a sis alumnes, més un ordinador per alumne amb connexió a internet); els alumnes "normals" són estabulats de 30 en 30 (o de 32 en 32, si cal) en aules on les taules de la primera fila queden a menys d'un metre de la pissarra i on els alumnes situats en els extrems de la primera fila gairebé no la poden veure; per cert, en la major part d'aquestes aules no hi ha ni tan sols un projectors perquè el professor pugui utilitzar recursos audiovisuals de cap mena, ni ordinador ni res de res: pissarra i clarió (blanc: el clarió de colors és massa car). Per acabar d'adobar-ho, els alumnes que poden i volen estudiar, els que han arribat al batxillerat i tenen clar quins estudis volen seguir en el futur, descobreixen que els grups de les matèries optatives no es creen si no hi ha una demanda mínima que els justifiqui (fa dos anys que no impartim Literatura universal perquè només l'han demanada tres alumnes).Atenció a la diversitat? Sí, però només a la baixa.Programa "un per un"Per facilitar, diuen, l'accés a les noves tecnologies al nostre jovent, el Departament d'Educància, amb un retard de més de cinc anys respecte a comunitats més avançades (Extremadura), es decideix[...]



Sant Torne-m'hi

2010-03-15T16:39:20.948+01:00

Em reincorporo (snif snif) després de les vacances d'hivern pensant que la meva substituta ja hauria introduït al SAGA (Sistema d'Administració i Gestió Acadèmica, si no m'equivoco) les notes d'aquest trimestre; "mi goso en un poso; muy profundo": resulta que només n'hi ha pogut introduir la meitat perquè (sorpresa, sorpresa) el SAGA  no funciona i es queda penjat quan, després d'introduir les notes d'un grup, li dius que les guardi.

M'ho prenc amb filosofia i amb resignació (quin remei!). Els companys m'avisen que cal introduir-les, no com a grup (com una sèrie de dades en una columna d'un  full de càlcul) sinó per una altra opció del menú i d'una en una (obro la llista, introdueixo una nota, guardo i surto; obro la llista, introdueixo una nota, guardo i surto...),  i així el sistema et permet anar fent... a pas de tortuga vella, coixa i reumàtica, això sí.

Aprofito mitja guàrdia tranquil·la i una reunió que no hem tingut per anar introduint notes mentre, mentalment, repasso els principals fragments del llibre de Job. Se'm queda un grup per introduir (només un! fantàstic!) i, en arribar a casa, m'hi poso una altra vegada. Sorpresa:

No Response from Application Web Server


I el límit per introduir les notes són les 23.55 d'avui. Visca el SAGA i els excel·lents recursos que el Departament d'Educància posa a l'abast dels professors. No tenia clar si fer o no fer vaga despús-demà, però em sembla que ja se'm van aclarint les idees.



(image)


Powered by ScribeFire.




Estosololoarreglanlosquelahancagadopuntoorg

2010-03-12T19:54:19.770+01:00

Torno de vacances i em trobo amb aquesta campanya tan curiosa. La primera impressió ha estat que el govern tractava de culpabilitzar de la crisi actual als ciutadans ; una opció sorprenent, tenint en compte que el ciutadà estàndard no té gaire influència sobre l'ús o l'administració de recursos financers a nivell mundial.

Encuriosit, vaig tractar d'esbrinar qui llençava la campanya i vaig trobar el que podríem definir com un pseudoanònim: una "associació" de nova creació (ad hoc) a partir de noms perfectament desconeguts. Després, però, s'hi afegeixen d'altres ben populars: l'anomenat club de fans de la cella ("los de la ceja") i les cambres de comerç (o això afirmen en el web), una aliança curiosa i preocupant.

Encara no he tingut ocasió d'esbrinar què n'opinen els pobres ciutadans, però tinc poques esperances que no s'hagin deixat entabanar pel somriure burleta del Buenafuente. Ja sabem que no ens escaparem de pagar el llit, però, com a mínim, que no intentin fer-nos creure que tenim la culpa de res.



(image)


Powered by ScribeFire.




Tancament de locutoris a la Bisbal d'Empordà

2010-02-24T14:20:30.034+01:00


M'assabento que els mossos d'esquadra i la policia local van precintar ahir els cinc locutoris de la Bisbal d'Empordà perquè no estaven al dia amb els permisos i perquè empraven programari privatiu sense pagar-ne la llicència:
No sé què em preocupa més, si la hipocresia del sistema que mira cap a altra banda mentre en els centres públics d'ensenyament estan en la mateixa situació (almenys, en una part important del programari que s'hi utilitza) o el fet que pèrits d'una multinacional hi hagin estat presents (segons diuen a El Punt).
Per cert, tan burros són els propietaris d'aquests negocis que no saben que existeix programari lliure (i gratuït) específicament dissenyat per a aquesta mena d'activitats?



(image)


Powered by ScribeFire.




Carnestoltes políticament correctes

2010-02-13T12:39:16.448+01:00


Observo l'inici de les celebracions de carnestoltes amb gran tristesa: sí, el paganisme encara respira; però, si bé ha sobreviscut a la mordassa cristiana ("us permetem una micotiniua de disbauxa; però, després, dimecres de cendra i quaranta dies de privacions!"), ho està passant força pitjor sota el pes d'una mena de militarisme camuflat (desfilades rigorosament ordenades, desenes de persones amb la mateixa disfressa i cantant a una sola veu) que senyala en quins llocs i en quins moments tindrem la "llibertat de disfressar-nos".
Ja fa molt de temps, a més a més, que sobreviu gràcies a haver-se inserit (de manera políticament correcta) dins del neopaganisme consumista occidental. És a dir, gràcies a haver-se sotmès a una sèrie de regles: gràcies a haver traït el seu esperit original de trencament de regles.
Però, bé, ja en els seus orígens tenia aquestes limitacions temporals, i potser no ha fet més que adaptar-se al món modern. Però continua sense agradar-me veure centenars de persones disfressades igual, uniformades, com en aquella ciutat que han convençut els mestres perquè intentin fer que tots llurs alumnes es disfressen de romans: manipulació turística? explotació infantil? o ganes d'acabar amb la petita, petitíssima llibertat de disfressar-nos del que ens doni la gana?

Per si de cas, i per fotre, jo em disfressaré de persona seria, formal i respectable.



(image)


Powered by ScribeFire.




Fill de puta qui l'aprovi

2010-01-29T14:46:39.563+01:00


Llegeixo amb estupor a la premsa del dia que el govern socialista (socialista? centralista i prou!) estudiarà avui si pujar o no pujar l'edat de jubilació fins als 67 anys.

Amb la feina que costa mantenir l'ordre dins d'una aula de secundaria quan encara s'està per sota dels cinquanta; amb la perspectiva d'haver de fer front, dins de pocs anys, als fills de les generacions actuals (que, en bona lògica, estaran encara més mimats, consentits i malcriats i, en conseqüència, seran encara més maleducats que llurs pares); amb la progressió de la societat actual d'anar putejant cada vegada més els docents i de fer-nos responsables de tots els mals, des del diluvi universal fins a la mort de Manolete (àdhuc fins i tot, de la popularitat televisiva del Paquirrín); després de no haver pogut accedir a un treball normalment remunerat fins als 35 perquè el sector on m'hi havia especialitzat (l'agricultura) va ser la moneda amb que els socialistes (socialistes? socis-llestos!) d'aquell moment van pagar l'entrada en Europa de l'estat espanyol, enfonsant el sector i deixant-me sense expectatives laborals i a un pas de la histèria col·lectiva (coses que fa el patir de múltiple personalitat) durant més de dos lustres; amb tot el que m'heu fet passar, pandilla de cabrons, i ara em veniu amb aquestes?

A tots els governants us havien de penjar dels budells de l'oposició.


(image)


Powered by ScribeFire.




Consells

2010-01-25T19:52:49.908+01:00

¿Quins tan segurs consells vas encercant,
cor malastruc, enfastijat de viure,
amic de plor e desamic de riure?

Ausiàs March






Quan algú, ànima beneita, ens demana consell, en el fons, sempre li donem el mateix: fes com jo, siguis com jo. Una pèrdua de temps, perquè, amic, ni ets jo, ni ho pots ser, ni crec que ho vulguis ser.



Richard M. Stallman a València

2010-01-21T08:52:22.493+01:00

El Vicent Cubells ens dóna la notícia: RMS (com se'l coneix en aquest mundillo), creador del concepte de programari lliure, impulsor del projecte GNU i fundador de la Free Software Fundation, farà una conferència a València, el dijous 4 de febrer.


Tot i que RMS sempre explica, si fa no fa, les mateixes coses (les que podeu veure en qualsevol del vídeos que hi ha penjats a Internet), paga la pena d'anar a conèixer-lo en viu i en directe. Sobretot, en la meva opinió, és molt interessant escoltar el torn de preguntes, on sol enfrontar-se als detractors del programari lliure amb valentia, claredat i un cert sentit de l'humor àcid i desvergonyit (de vegades, una mica gamberro).

Teniu la informació detallada al bloc d'en Cubells.

(image)


(image)


Powered by ScribeFire.




Avatar, amb GNU/Linux

2010-01-04T15:10:39.613+01:00


Llegeixo a FayerWayer que la pel·lícula del moment, Avatar, ha estat creada amb l'ajut de GNU/Linux: com ja és habitual, els efectes especials han estat realitzats per ordinador, concretament, amb un cluster (conjut d'ordinadors interconnectats que funcionen com si fossin un de sol molt més potent) governat pel sistema lliure que tu també pots emprar.

(image)

A més, la megamàquina en qüestió figura en la posició 193 de les 500 supercomputadores més grans del món: i jo que em pensava que aquestes maquinorres es dedicaven a la investigació!



Powered by ScribeFire.




Doctor Faust

2009-12-29T18:55:49.567+01:00


Potser la història del doctor Faust és una primera versió (o una de les primeres) de la crisi dels quaranta (o dels cinquanta, o dels trenta: té cap importància l'edat?). Almenys, en mostra totes les característiques: dubte sobre el valor de tot el que s'ha fet fins al moment; desig de tornar enrere i tastar les infinites possibilitats que han quedat rebutjades al llarg de la vida; decisions arriscades, suïcides, que no poden acabar bé de cap de les maneres.

Com a narració, hi ha per llogar cadires; com a experiència vital, és anguniosa.
(image)



Afònic

2009-12-17T23:38:43.377+01:00

Què pot fer un professor afònic davant de trenta adolescents en vespres de vacances, quan tot el peix està venut? Doncs, no ho sé, ja ho esbrinaré demà.


Powered by ScribeFire.




Qui financiarà la pròxima campanya electoral del PSOE?

2009-12-10T22:16:48.034+01:00

Doncs, no ho sé, però sembla que, avui, la secretaria d'Estat d'Educació i de Formació Professional ha signat, amb la Microsoft España, l'acord Escuela 2.0, gràcies al qual tot el programari que es farà servir en les solucions informàtiques dels centres educatius de les diverses comunitats autònomes seran "facilitades" per aquesta multinacional.

La Microsoft proporcionarà programari privatiu a preu irrisori, assegurant-se així que el sistema educatiu públic actuarà com una "acadèmia Microsoft" que ensenyarà els futurs ciutadans a utilitzar exclusivament els seus productes, reforçant la dependència que farà que, en el futur, no busquen altres alternatives. Tal i com feien les tabacaleres que regalaven tabac a la porta de les escoles.

En resum, una maniobra amb un cost molt baix per a la Microsoft que li assegura mantenir el mercat a llarg termini (entre altres coses, barrant el pas al programari lliure on havia començat a escampar-se, educació i administració pública) i que proporcionarà al govern, com a mínim, una foto més per a la campanya electoral. El preu social: la llibertat dels futurs usuaris; però està vist que la llibertat fa molt de temps que no és un valor a tenir en compte.


Powered by ScribeFire.